de sobte, damunt les ones ...

Amb tovalloles i destresa havíem aconseguit de posar les nostres filles en un recer improvisat que les protegís del vent que en aquella hora, al pic del dia, bufava a la platja de la Tejita. Havien estat molta estona escarbotant aquella sorra negra, i nosaltres, contemplant-les, pensàvem en l'ampli ventall de possibilitats que tenien davant seu. L'activitat intensa damunt l'arena les havia cansat i a la fi dormien plàcidament. A prop nostre se situaven la resta de banyistes de pell bruna. Al sud de l'illa de Tenerife el sol resplendeix gairebé la totalitat de l'any, i l'afany desmesurat de lucre ha fet erigir enormes edificis enmig de l'erm. Tanmateix, la Tejita manté encara aquella primigènia virginitat que fa possible, per a l'arxipèlag de les Canàries, la denominació de Macaronèsia, és a dir, les Illes Afortunades. De sobte, però, damunt les ones vam descobrir-los: eren ells! Fins aleshores formaven part d'aquell món irreal, imaginari, potser frívol, que perfila cada vespre, del sofà estant, la televisió. Ara, però, eren absolutament reals, de carn i ossos! Distingíem un seguit de caps damunt les quatre fustes d'aquell bot rudimentari. Tots perfectament arrenglerats i amb la mirada fixa cap a nosaltres. Poc després, des del litoral, s'activaria el servei d'emergència i sentírem les primeres sirenes. Un altre bot acabava d'arribar a la costa i calia actuar. Ja se sap: deshidratació, hipotèrmia, desnutrició... Eren setanta-sis persones que s'havien fet a la mar i les teníem allí davant que ens guaitaven amb els ulls fits. Com havien gosat plantar cara a l'Atlàntic! Quina desesperació els impel·lia! Quanta por hi havia en la fonda cavitat dels seus ulls! Quina mirada tan trista! I les criatures! El futur desemparat d'aquestes criatures de sotjar innocent és menys valuós que el de les nostres filles? «Per què?, per què?» ens preguntàvem des de la riba. Se'ns glaçà la sang i ens indignàrem. Vaig sentir la necessitat de revoltar-me i explicar el que estava veient. Diuen que això s'esdevé gairebé diàriament, un degoteig cruel i luctuós. Els mitjans de comunicació en porten el càlcul i publiquen la freda estadística. I encara rai, els que toquen terra ferma! Aquells nàufrags no disposen ni tan sols d'un salvavides on aferrar-se. On és la dignitat humana? Qui busca solucions? Fins quan? Em vingueren a la memòria el grec Sòfocles, el vell Èdip i aquells versos antics declamats ara fa dos mil cinc-cents anys: «Hem de tornar a fer imaginable la justícia en un món tan evidentment injust...» FRANCESC MORFULLEDA. LA LAGUNA (TENERIFE).

en ruta ... ride on !

Estic en ruta ... "àlbum de fotos" . Perquè aquesta està sent una molt bona experiència !

Va de Birres

Estic al pais de la cervesa ! i com a bon amant d'ella cada dia em deixo seduir pel seu encant amarg. Stanobrno es la preferida, bon gust, bon paladar ... per passar-hi bones estones. Txèquia i la seva cervesa, Txèquia i la seva gent, Txèquia bona gent, bon rollo ! Aqui va començar aquesta història d'amor amb la meva rossa, morena i negra. Vull un altre glop d'aquest sabor !

The Sharp End

Hi ha films que no us podeu perdre. Quan sentim a parlar de Sender Films o bé de Big Up productions tenim davant dels nostres ulls produccions documentals d'escalada que marquen un abans i un després. Sempre parlant del FANATIC CLIMBING que ens generen aquestes obres mestres. En aquest cas cal estar ben atents als següents documentals. Si el film de les dues grans productores First Ascent ja va marcar de valent, ara venen The Sharp End (sender films) i l'esperat Dosage Vol.V (big up). Meravelles de l'escalada moderna que cada vegada desperten més noves motivacions.

Taghia i els Bàrbars

Aqui van unes de les ressenyes de l'activitat trepidant que ha assolit Taghia. Quan parlem d'ella, parlem d'un petit-gran paradís amagat de l'Atlas Marroquí. És que ja en són unes quantes les vies que hi han obert bons amics d'escalades. Eus aquí tres de ... verticals, dures i en lliure. Al costat de la clàssica Baraca, la Barracuda i al costat d'aquest la VIA DELS BÀRBARS. Més enllà resseguint el canyo de Tadarate trobem un gran pilar l'African bereber wall aqui se'n hi troben dues la Taghine Cassolane, oberta en solitari i hivernal per en Roger Solé i amb bona vista descobreix a la seva dreta la Tempesta. Després d'una campanya d'incandecència per la vall vermella, ens arriba aquestes ressenyes ! Germans Solé i Genis han fet possible aquests trajectes que tiren pel dret sense manies ni entrebancs !

sobrevolant ...

Em deixo anar, sota els meus peus, el gran paisatge. De vegades somio que volo i m'enlairo molt amunt. Des d'allà dalt puc veure que n'és de petit tot ... i toco de peus a terra, tot i que estic molt enlaire. Com la humanitat veu les formigues? i Univers la Humanitat?

Poliphilo

L'equip dels Vetaranus guanya el partit del 2008

Álbum de Fotos del Poliphilo

www.deixebles.org

Âlbum de fotos Festa Major 2008

Podeu veure'l al següent enllaç ÀLBUM de FOTOS

Aleeegria que és Festa Major!

www.deixebles.org

Julian Beever

Julian Beever és un artista anglès que es dedica a pintar amb guixos. Ha creat dibuixos 3d amb els seus guixos utilitzant un mètode anomenat anamorfosis que crea una il.lusió òptica. Els seus dibuixos desefien les lleis de la prespectiva dels carrers. Us enllaço unes quantes webs:
Videos de Julian Beever
Julian Beever (pàgina oficial)
Dibujos en la calle que parecen desafiar las leyes de la perspectiva.
Artícle de la BBC

Julian Beever, jugando en la calle con la perspectiva.

equilibri

Pas a pas ... navegant per l'espai ... equilibrant-nos en cada instant ... ensopegar ... tornar-se a aixecar ... repetició ... experiència ... paciència ... i aixi anar fent ... buscant una mena de levitació que ens ajudi a ser suspesos per l'aire ... i quan es presenta la confiança ... ensopeguem ... i som més sensibles ... perceptius a les pors ... eliminem el pànic ... per seguir endevant ... i després ... tornem a començar ... pas a pas ... buscant l'equilibri i la felicitat ...

la vida ... una autèntica corda fluixa.

Nova llei sobre Autocaravanes

La direcció General de Tràfic acaba de publicar el Manual de la Movilidad en Autocaravana. Associacions i plataformes de usuaris i empresaris, institicions públiques de les comunitats autònomes i la DGT s'han reunit per consensuar aquest document dins del qual es recull una serie de recomenacions que acaben en les ambiguetats i el desconeixament de la llei que regula l'autocaravanisme a Espanya: DOCUMENT AMB PDF .També en podeu llegir un intressant article de la revista DESNIVEL al seguent enllaç ARTICLE . I llavors que cadascú valori, o compari, les lleis espanyoles envers les del pais veí on acampar, fer vivac, dinar en una area de picnic... sense tenir-hi problemes, són objecte de un real turisme de qualitat.

una setmana pels Alps

Agafar tots els trastos d'escalar i dirigir-se cap als Alps amb bons amics , omple fort. Ja feia dies que les grans muntanyes m' estaven cridant i sense pensar-ho dos cops les hem sabut escoltar. Hem estat per les Guillardes i les Vuardes prop de Chamonix. En podeu veure alguna fotografia al seguent enllaç:
ALPS ESTIU 2008.

Tres tasses de te

Tres tasses de te es una història basada en fets reals. Ja el títol convida a parar-se davant del llibre. El te sempre ha estat present en diverses cultures. També el te ha estat testimoni de reunions i bons moments compartint aquesta beguda amb una bona conversa.
De fet, Tres tasses de te ens explica la vida de l'escalador Greg Mortenson que ha fet un gran tasca humanitaria al construir al voltant de 55 escoles el diferents indrest que podríem qualificar de perillosos.
La seva història ja és curiosa. L’any 1993 va sobre viure a un accident quan intentava l’ascensió del K2 i es va perdre a les muntanyes del Karakoram situades a l’Himalàia.
Va aconseguir recuperar-se en un poblat del Paquistan. Agraït per aquest gest va prometre als seus habitants que tornaria i els construiria una escola. Un cop llegit el llibre o bé abans podeu visitar el web oficial de l'autor del llibre http://www.gregmortenson.com/

Bugaboos

Com m'alegro de poder seguir els bons amics a través d'aquest mitjà. Compartir aquestes fotografies i els vostres bons moments em fa certament feliç! Seguiu escalant tant com pogueu. Bugaboos ... qui pogués estar aquí!

més fotos a EL TIET A AMÈRICA