Un cap de setmana rodó !!! feia dies que esperava aquest dia amb l'il.lusió que caracteritza un partit d'aquestes dimensions. La copa d'europa de Rugby o l'anomenada Heineken cup. Aquest cop a l'estadi Aime Giralt a Perpinyà . Però el que fa d'aquest esport que sigui únic és la seva afició. FESTIVAL !!! bona gent siguin d'on siguin, vinguin d'on vinguin, bon RUGBY ,cerveses (je je je), sobretot felicitat i victòria contra el Lencester (campions de la guinnes cup, lliga anglesa) !!! PER MOLTS ANYS VISCA L'USAP ... VISCA CATALUNYA !!! www.usap.fr

COMPRAR LLENÇAR COMPRAR

Existeix una bombeta que dura per sempre? Com es pot fer servir un xip per “matar” un producte? Com s’ho van fer dos artistes de Nova York per iniciar una revolta que va aconseguir allargar la vida de tres milions d’iPods? I què té tot això a veure amb l’Obsolescència Programada?

L’Obsolescència Programada és l’escurçament deliberat de la vida d’un producte per incrementar-ne el consum. L’any 1928 una influent revista de publicitat en plantejava la necessitat sense embuts: “Un article que no es fa malbé és una tragèdia per als negocis.” I també és una tragèdia per a la moderna societat del creixement, que es basa en un cicle cada cop més accelerat de producció, consum i malbaratament.

Basant-se en una acurada recerca de més de tres anys, i utilitzant imatges d’arxiu molt poc conegudes, COMPRAR, LLENÇAR, COMPRAR relata la fascinant història de l’Obsolescència Programada des dels seus orígens cap a 1920 (quan es va formar un càrtel per limitar la vida útil de les bombetes elèctriques) fins a casos actuals que afecten a productes electrònics de darrera generació (iPods, impressores...) passant per la misteriosa desaparició de les mitges de niló a prova de carreres.

El documental, rodat a Catalunya, França, Alemanya, els EUA i Ghana, recull testimonis d’una pràctica empresarial que s’ha convertit en la base de l’economia moderna, i mostra les terribles conseqüències mediambientals que se’n deriven – com els enormes abocadors de “escombraries electròniques” que sorgeixen al voltant de ciutats com Accra. I també presenta diversos exemples de l’esperit de resistència que està creixent entre els consumidors.



A més de documentar la història secreta de l’Obsolescència Programada, el film presenta l’anàlisi i l’opinió de economistes, dissenyadors i pensadors que proposen vies alternatives per salvar l’economia I el medi ambient. També inclou exemples d’ emprenedors que posen en pràctica nous models de negoci que no es basen en l’obsolescència.

Dirigit per Cosima Dannoritzer.

Una producció de Televisió de Catalunya, Media 3.14, Article Z, Arte, TVE. Amb el suport del programa MEDI

En col·laboració amb NRK, Tore Tomter, Carina Bordevich, RTBF, Claire Colart, SBS-TV Australia, Mark Atkins, Andrew Golding, TG4, Micheal O’ Meallaigh, Télévision Suisse Romande (TSR), Unité des Films Documentaires, Irène Challand / Gaspard Lamunière, YLE, Jenny Westergård.

Amb el suport de Programme MEDIA Plus de la Communauté Européenne

Amenaçar un país amb nou paraules

06.10.2010

Era un acte més. Mig de campanya, mig de govern. Un dels darrers com a ministre. Li van passar els papers que havia de llegir. Ell anava llegint i, de sobte, quan faltaven poques frases per a acabar, va improvisar i va deixar anar que ningú no es pensàs que la independència fóra pacífica. I ho va dir ensopegant amb la fonètica. Nerviós. Sec. Violent.

La frase escrita, segons la versió que n'ha repartit el seu ministeri, deia: 'En l’àmbit econòmic, podem desconnectar-nos del mercat espanyol? Potser sí, encara que d'una manera traumàtica. Em pregunto si la solució per a garantir el futur econòmic de Catalunya està en el divorci traumàtic d'Espanya i en l’aïllament.' Però el ministre Corbacho va dir 'Podem desconnectar-nos del mercat espanyol? Potser sí, encara que d'una manera traumàtica. Que ningú es pensi que les coses [silenci una mica llarg] seran `pacíficas´ [en espanyol]'. Nou paraules improvisades que deixà caure. I a continuació continuà llegint com si res: 'Em pregunto si la solució...' (Ho podeu sentir).

Ell va dir això i nosaltres tenim l'obligació de demanar-nos per què el ministre Corbacho no va cenyir-se al text escrit per dir just això que va dir? No ho sé. L'acte era del ministeri. Parlava com a ministre i, parlant en aquesta funció, no crec que ningú siga tan imprudent de dir una cosa així simplement improvisant. Parlava, potser, com a membre del govern? No es pot ignorar que la constitució espanyola atorga encara avui a l'exèrcit la defensa de la 'unitat de la pàtria', un anacronisme com un altre, hereu directe de la dictadura franquista i incompatible amb la democràcia i amb Europa. Ens volia dir, doncs, que si intentàvem de proclamar la independència, la seua resposta, en plena Europa del segle XXI, seria d'enviar l'exèrcit contra la voluntat popular?

Hi ha la possibilitat que deixàs anar una frase que no hauria d'haver dit o que fins i tot no volia dir. Ho entenc. Potser volia recalcar el discurs i en va fer un gra massa sense adonar-se de la solemnitat del moment. Però, com que allò que va dir és molt greu, gravíssim, si aquest fos el cas, ja hauria d'haver dimitit. Perquè hi ha errors que es poden permetre i errors que cal corregir el mateix dia que passen. I aquest, si fos un error, és dels intolerables.

O ho hauria de ser, perquè, dit tot això, resulta sorprenent que els partits polítics, tret dels independentistes, hagen optat per rebaixar la importància de les paraules del ministre. Començant pel seu partit que va dir que això no era cosa d'ells, sinó del ministeri (quina excusa!) i continuant amb el silenci de CiU i ICV, silenci que van justificar dient que no volien que la frase adquirís una gran importància –potser volien dir molesta.

Estic convençut, diga què diga el ministre, que no hi haurà violència contra la independència, per una raó molt concreta: perquè, si Espanya prova de recórrer-hi, aleshores, automàticament, nosaltres haurem guanyat el reconeixement i la salvaguarda de les democràcies europees. I això, no ho ignora el govern espanyol.

Nosaltres no som Croàcia, Eslovènia o Bòsnia. Però això té poca importància. Allò que sí que en té és que Espanya ja no pot ser Sèrbia. Encara que a voltes pensen com si foren serbis, ells també són conscients que, la batalla dels tancs, l'han perduda abans de començar, i per això sobten de manera especial paraules, amenaces directes, del to de les que ahir va proferir el ministre Corbacho.

Als qui es pensen que faig massa cas d'una simple frase, m'agradaria recordar-los que fa molts anys vaig llegir amb estupor una carta al director publicada en el diari croat Vjesnik. Aquell diari era dels primers que havia criticat la política supremacista sèrbia de Vik Draskovic, política que acabà portant a la guerra, a la independència de sis nacions i a la misèria absoluta i a l'aïllament internacional de Sèrbia. La carta (era el 1986) em va cridar l'atenció perquè tenia una forma molt rara. Solament deia: 'Onsevulla que hi haja una tomba sèrbia serà Sèrbia.' No ho vaig entendre a la primera, però era una amenaça, i també aleshores bastaren nou paraules per fer-la.

Vicent Partal

director@vilaweb.cat

"Descolonitzar l'imaginari del creixement" amb Serge Latouche
19.30h al CCCB (Bcn)
26 de novembre de 2010

“Davant de la globalització, o el triomf planetari del "tot està en venda", cal concebre i desitjar una societat en què els valors econòmics deixin de ser centrals (o únics), i on l'economia es resitui al seu lloc: com a simple mitjà de vida humana i no com a finalitat. Cal renunciar a l'esbojarrada cursa cap a nivells de consum cada cop majors".

Serge Latouche, profesor emèrit de Ciències Econòmiques de la Universitat París-Sur XI
En els darrers anys, Serge Latouche s’ha convertit en el portaveu i el referent més conegut de la filosofia del decreixement, una crítica constructiva al paradigma imperant de creixement il·limitat. Latouche, economista francès, ataca l’addicció al consum de la societat occidental i proposa una sèrie de mesures per frenar-la. Existeixen raons suficients per revisar de manera profunda l’actual model de progrés i veure si es reverteix en justícia per a tothom. Això és, essencialment, el que proposa Latouche a través del moviment del decreixement.

Places limitades
fdacomin@fdacomin.e.telefonica.net
tel: 93 418 54 97 (de 9 a 14 horas)
Entrada lliure

Organitza: Fundació Alfonso Comín
Patrocina: Generalitat de Catalunya, Departament de Presidència y Diputació de Barcelona, xarxa de municipis

YOSEMITE ...

Perdeu una miqueta de temps navegant pel següent blog http://verticalcarnival.blogspot.com/ desde California amb molt de somni !

ARRELS NÒMADES - Pius Aliberk

«Lara no havia nascut encara i Aya Maria, la meva primera filla, estava a punt de fer els tres anys. A la guarderia, barrejava el català i el castellà amb l’arameu i l’àrab. Resultava especialment graciós, i alhora gratificant, sentir com conjugava verbs arameus i àrabs en frases catalanes o castellanes. Ho feia amb la naturalitat de la flor que s’obre a la rosada. Però als seus ulls preciosos hi restava, sovint, una pinzellada de desconcert. No l’entenien del tot, i ella tampoc entenia per què no l’entenien. Jo intentava explicar-li que les seves arrels interferien en el seu present i l’enriquien. Em preguntava pels avis, i per què no en tenia. Li vaig dir que vivien en un país molt llunyà, però que hi havia un avi que mai l’abandonaria i que es deia Ximxa,
“el déu sol dels assiris”. Li vaig regalar un penjoll amb la figura de Ximxa i, mentre Aya Maria anava a fer-ho saber a totes les seves joguines, jo em vaig posar a escriure qui era i d’on venia el seu pare. A explicar-li per què li transmetia coses que la feien sentir diferent, tot esperant que, quan la vida la rapti del seu món de princeses i papallones, ella mateixa pugui decidir qui vol ser.»

Arrels nòmades és el relat d’una vida a l’Iraq. Els personatges, les escenes, les emocions i els sentiments humans s’evoquen amb una claredat i una força magistrals.
Pius Alibek inicia una incursió, poderosa i prometedora, a la literatura catalana. Fa que l’encís d’Orient es respiri familiar a aquesta riba.

Iker and Eneko Pou | The Hardest of the Alps # 6 | Climbing Zahir from story.teller on Vimeo.

Ha mort KURT ALBERT

Aquesta setmana hem rebut la mala notícia de la mort d'un dels mestres que hi ha hagut mai dins de l'escalada. Kurt Albert el pioner del red point, de l'escalada lliure, un filòsof de les parets.
http://www.kurt-albert.de

Kurt Albert -significant ascents and dates
1954 Born in Nürnberg, Germany on 28/01
1968 Started climbing in home Frankenjura
1973 Trip to the Elbsandstein. Opened eyes to potential of free climbing
1975 Development of the Rotpunkt philosophy. The Adolf-Rott-Ged. Weg (VI+) in the Frankenjura was the first route to be marked with a red dot
1977 FA Devil's Crack (VII) & Osterweg (VIII-), Frankenjura
1979 Solo Devil's Crack (VII), Röthelfels, Frankenjura
1980 FA Rubberneck (VIII+), Richard Wagnser Fels, Frankenjura
1981 FA Sautanz (IX-), Frankenjura
1982 FA Magnet (IX-), the hardest route in the Frankenjura
1986 Solo Fight Gravity (VIII+), Richard Wagnser Fels, Frankenjura
1987 FFA Hasse - Brandler (VIII) on Cima Grande, Dolomites
1987 FFA Swiss Route (IX-) on Cima Ovest, Dolomites
1987 Solo Rubberneck (VIII+), Richard Wagnser Fels, Frankenjura
1988 Solo Courage Fouyons (7b), Buoux, France
1988 FFA Yugoslav route (7a+), Nameless Tower, Karakorum
1989 FA Eternal Flame (IX-, 3 points of aid), Nameless Tower, Karakorum
1990 FA Riders on the Storm (IX), Paine Central Tower, Patagonia
1993 FA Stairway to Heaven (IX), Roraima, Venezuela
1994 FA Moby Dick (IX+), Ulamertorsuaq, Greenland
1995 FA Royal Flush (IX), Fitz Roy, Patagonia
1995 FA Fitzcarraldo (VIII+) Mount Harrison Smith, Cirque of Unclimbables, Canada
1996 FA Gelbe Mauer (IX) Tre Cime di Lavaredo
1997 FA Nordlicht (VIII+), Tupilak, Greenland
1998 FA El Condorito (IX), Aguja St. Exupery, Patagonia
1999 FA Vela y Viento (IX-), Aguja Mermoz, Patagonia
1999 FA Hart am Wind (VIII+), Cape Renard Tower, Antarctica
2000 Repeat of Franco Argentine route, Fitz Roy, Patagonia
2000 FA Odyssee 2000 (VIII+, 500m), Baffin Island, Canada
2002 FA on Vampire Peak (VIII+), Lotus Mountain, Canada
2003 Repeat Story About Dancing Dogs (IX/600m) Mt. Poi, Ndoto Mountains, Kenya
2006 FA El Purgatorio (650m/IX), Acopan Tepuis, Venzuela
2007 Expedition to Sablija, Ural, Russia
2008 FA El Nido del TirikTirik (7b/400m) Castillo, Venezuela
2009 FA Hotel Guácharo (7a+/550m) Roraima-Tepuis, Venezuela
FA = First ascent
FFA = First free ascent

Yo no era independentista

Yo no era independentista. Lo escribo así, en español, una lengua en la que fui instruido en tiempos del Dictador y en la que he publicado varios libros y múltiples artículos y con la que me relaciono con gran cantidad de amigos y conocidos. No es mi lengua materna, lo es el catalán, y me siento orgulloso de dominarla. A pesar de la ya mencionada imposición. ¿Un ejemplo? Cuando estudiaba bachillerato, la profesora de biología me hizo salir al entarimado y me preguntó el funcionamiento del aparato digestivo, con los nervios propios de mi timidez, al llegar al punto de hablar del hígado, me salió su designación catalana, “fetge”, y la mezquina profesora me soltó una bofetada.


Yo no era independentista. Siempre he entendido que lo que algunos llaman “problema catalán” es en realidad el “problema español”. La mayoría de los que hablan de lo catalán como de algo problemático lo hacen desde la ignorancia, ellos solamente hablan una lengua. Una exalumna, ahora amiga, hablaba euskera y español, vino a vivir a Cataluña y ahora también domina perfectamente el catalán. Si fuera a vivir a Galicia, seguro que aprendería el gallego. Sin problemas. Por una estricta cuestión de confraternización.


Yo no era independentista. Tenía la ilusión (que, por lo que parece, viene de iluso) de que podríamos abandonar ese suplicio agónico del Estado de las Autonomías y construir un verdadero estado federal. Pero ha sido todo un engaño, un engaño de los políticos, de los españoles y de los catalanes, soy consciente de ello. Yo no era independentista porqué pensaba que los estúpidos tópicos y las nefandas mentiras que vierten sobre Cataluña los medios de comunicación carpetovetónicos, ahora también el Tribunal Constitucional, serían superados por los individuos. Pero demasiados ciudadanos españoles se han aferrado al anticatalanismo más cerril. ¿Dónde están las voces de mis amigos españoles que tantas veces me habían confiado su apuesta por el federalismo, por la España plural?


Yo no era independentista. Y, ¿qué debo hacer ahora? ¿Someterme a los dictados de unos juristas que quieren imponer la lengua única, la España indivisible? Justamente, una vez más, los españoles que hablan una sola lengua se atreven a sugerir —a proponer, a ordenar— que saber más de un idioma peninsular es una pérdida de tiempo, si no una injuria. Wittgenstein decía que con cada lengua comprendemos el mundo de una manera distinta, pero el Estado español se dirige a la uniformidad. Con el silencio de tantos y de tantos ciudadanos que asienten sin pestañear.

Jo no era independentista. Però vaig prometre’m que mai més ningú no em donaria una bufetada per fer servir la llengua amb què els meus pares em parlaven de petit, la mateixa amb què he explicat contes als meus fills, amb què he escrit els meus textos més íntims, amb què he parlat d'amor i de llibertat. Amb mi que no comptin.







JOAN MARIA MINGUET BATLLORI


Doctor en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona.

Professor d'Història de l'Art Contemporani i d'Història del Cinema a la Universitat Autònoma de Barcelona.

President de l'Associació Catalana de Crítics d'Art (ACCA)

... a en Cruells

Bous i Boues , Vickings i vickingues

El proper dotze d ' octubre ( diada de l imperi español commemora la conquesta i destruccio de les seves colònies des de 1492 ) assassins com diria en Llach , doncs b aquest pont tindrà lloc a Vilanova de meià , la trobada de Taradellencs i escaladors a Vilanova de meià per recordar en Jordi Cruells .

La trobada serà com l any passat el cim de Roca Alta on escaladors i caminadors ens trobarem a mitja tarda i faem un brindis i elque fagi falta . Tambe dir que hi ha una via pendent d acabar que va començar en Jordi i si algu s apunta ens podriem dedicar a acabarla aquests dies .

Fins aviat !

... I ARA VOLEN TANCAR LA TORRATXA

Publicat per Centre Social de Vic a les 9/29/2010 11:32:00 AM

Ja fa temps que les entitats de Vic sembla que fem nosa a l’Ajuntament. Per una banda parlen de participació ciutadana i de fomentar l’associacionisme, però per una altra banda ens estan tancant espais per la participació, condicions per desenvolupar les activitats i llocs per autogestionar-nos econòmicament.

En els últims mesos hem vist com, per posar alguns exemples, després de molts anys s’han fet fora les entitats de la zona de bars de MMVV. L’excusa donada pel socialista Josep Burgaya era que “les entitats suposen una competència deslleial pels bars ja que no paguen impostos”. També s’han eliminat actes de festa major organitzats per entitats com Les Nits del Lloro, s’ha reduït considerablement el suport econòmic i material per la Festa Major Jove, o no es promou una comissió de festes amb les entitats. Les associacions de veïns també estan descontentes amb la rebaixa de les subvencions per organitzar les festes del barri, ja que els diners només serveixen per pagar al mateix Ajuntament un punt de llum i el muntatge d’un entarimat.

Aquesta política que fomenta la participació ara ens ha tocat al CSA La Torratxa. I és que ens ha arribat una notificació de l’Ajuntament en què en el termini de dos mesos es procedirà a tancar l’espai. L’excusa és que no tenim una llicència d’activitats, la qual la proporciona el mateix Ajuntament. Els requisits necessaris per a la llicència són impossibles de complir per a una entitat sense ànim de lucre, i l’Ajuntament ho sap. De fet, mai s’havia demanat la llicència als qui abans havien ocupat l’edifici. Per què se’ns demana ara a nosaltres? Tots els locals municipals compleixen amb els requisits de la llicència, o això és una decisió política?

La Torratxa omple un buit que les institucions mai han sigut capaces de donar ni als joves, ni a les entitats. La Torratxa ha servit a desenes d’associacions i a més de 600 socis per desenvolupar-hi centenars d’activitats; exposicions, xerrades, cicles de cinema, classes gratuïtes d’anglès, italià o català, així com també d’història de Catalunya o de Photoshop i jornades de formació diversa. A La Torratxa hi ha nascut una cooperativa de consum ecològic, s’hi ha fet concerts amb grups de la comarca, ha sigut l’embrió de la Festa Major Jove, ha servit com a local d’assaig de grups amateurs de teatre, hi ha un servei de internet, una biblioteca i un rocòdrom. I a canvi de tot això, l’únic que rebem del govern de la ciutat és una trista notificació a la bústia per tancar-nos el local. Que no teniu vergonya? Per què ara de sobte decidiu que ens voleu fer fora? Perquè no heu vingut a parlar amb nosaltres? Per què sabent que el local en qüestió (antic local dels sagals d’Osona) no complia amb la llicència d’activitats des de sempre, ara ens doneu sols dos mesos de marge per presentar-la? Per què no es demana la llicència d’activitats a tots els locals de la ciutat on es fan actes públics? Per què ara que es comencen a olorar les eleccions municipals? És una qüestió de queixes veïnals per el soroll d’algun concert acústic fet a la Torratxa aquest estiu, els quals sempre van complir un estricte horari de tancament puntual (mai més tard de mitjanit)? O potser eren perquè durant la festa major de la ciutat s’havia organitzat un vall de festa major? Senyors de l’ajuntament, que potser us fem nosa? voleu una ciutadania activa? O us facilitaria més la feina una ciutadania passiva?

AFRICA CONTINENT MUSICAL Tapes from Africa

Amant de la música africana ! us passo aquest seguent enllaç. Es d'un Paio que recorre tot el continent Africà en busca de les bones vibracions músicals. Com us podeu imaginar al bressol musical no li falten notes, eus al contrari, enregistrades amb K7 format habitual hi trobareu delicies per fer-vos bellugar. A més tels pots descarregar . OOOOOhhhh AFRICA ...

http://awesometapesfromafrica.blogspot.com/

NOU PORTAL

Bones a tots i totes,

Us informo de la inauguració d'un nou portal web de venta d'articles de muntanya de 2a mà de l'àmbit de l'escalda, alpinisme, gel, esquí, surf, llibres i guies. Té un entorn molt simple i intuïtiu, que fa que sigui fàcil d'usar, podeu penjar articles que us volgueu treure de sobre i guanyar-hi uns calerons, tan necessaris en època de crisis.

Cal dir que de moment sols disposa de 4 articles a vendre (penjats x mi), però espero que en el futur, esdevingui un portal de referència.

Pròximament apareixerà en Google, de moment per accedir-hi ho heu de fer via Url: http://www.8mil.es

Espero que us agradi,

Un Saludo i ens veiem per les parets !!!

un documental sobre Dean Potter

Sobre la vida d'un dels millors escaladors que hi ha hagut mai i que segueix traçant linees de somni amb una filosofia molt singular, es l'únic Dean Potter. Un Documental de 5 parts. Una joia!

ICE MASTERS !!!

MOLTES FELICITATS MESTRES !!!
ARA SI QUE VEIG QUE AIXÒ D'ANAR TANTES I TANTES VEGADES ALS ALPS US HA CONVERTIT EN ELS AUTÈNTICS ICE MASTERS !!! JE JE JE ESPERO VEURE UN BON PASSE DE FOTOS BEN AVIAT .
SALUT FENOMENUS !!!

temps de DENÚNCIA !!!

Sobre una denúncia :

Ja ha començat la campanya dels purins, i això es nota ... quina pudor de merda ! Bé com ja estem acostumats els camps de la nostra comarca es transformen en abocadors d'aquesta substància tòxica. La meva denuncia es la següent : Ja fa dies que veig que estan tirant merda a un mateix camp. Jo em pensava que l'havien de llaurar un cop acabat però veig que ni van tirant a sobre, i a sobre, i més i més .... Això està davant del mas Coromina pujant cap a Sant Bartumeu. Un camp ja polèmic degut a la talla de bosc que es fa fer per fer-lo, nosaltres l'anomenem el saranguetti de gurb. M'agradaria saber quin protocol tenen aquests industrials del porci.
Vinga moltes gràcies!

la resposta :

Bones ,

ja hem tramitat la teva denúncia i de moment els agents rurals s'han
compromès a fer-hi una investigació.
Esperem que ens mantinguin informats i així també et mantindrem al corrent.

És evident que en un context rural els adobs i l'aplicació de fems als camps és una necessitat, sempre és clar, que es faci en la mesura adequada. El problema és l'excés i la reiteració de l'aplicació en uns mateixos camps. Pel què fa als protocòls dels industrials avui dia passen sovint per pactar amb granjes que ja existeixen, via un acord que es diu d'integració que consisteix més o menys en el següent: A la granja li arriba el pac garrins joves, servei veterinari intensiu i el pinso d'engreix hormonat (tot això de la mà dels industrials integradors del sector: pinsaires o grans càrniques) passats uns 6 mesos aquests integradors se'n duen els porcs a matar i a fer canals porcines. Així el pagès passa a ser una espècie d'assalariat amb un sou fix (sovint a tant el porc) així tendeix a acumular el màxim de porcs possibles i a ampliar
granjes i sovint a contractar peons-treballadors. Segons el cas l'industrial també es cuida de gestionar els purins que genera el procés d'engreix però sovint és la mateixa granja integrada qui se'ls ha d'empassar i col·locar-los on pot. En teoria es presenten plans de dejeccions que fa que cada granja justifiqui a quines terres aplica els purins i amb quina densitat i si no ha de portar-ho a plantes de tractament. Això genera un boom burocràtic i a múltiples trampes en la realitat. El control que existeix és molt feble i en canvi les conseqüències les paguem tots amb la pèrdua dels aqüífers subterranis i les molèsties que poden ocasionar.

Gràcies per la teva denúncia i la teva confiança.
Et mantindrem informat.

Atentament,

Grup de Defensa del Ter

Eus aqui i des de fa temps que paguem tots i el venefici es de pocs. Ai ! l'anomenat progrés econòmic. Hem privatitzat tot el pais i ara ens n'adonem del gran error; privatitzar per fer-ho més competitiu ... i una merda !!! privatitzar significa i és hipotecar el pais al gran deute. És fer-se de la societats egoistes, del burru l'últim, de l'estafa, de la destrucció de la societat del benestar ... és crear un nou esclavatge . Si sona dur però; LA CRISI SEMPRE ES PELS POBRES !!!

Proposo actuar i denunciar, fa falta per crear un futur millor !

Via ALI'S PLACE

Al blog d'en Vilaplain i trobareu la primera ressenya d'una de les vies obertes al Wadi Rum. La Ali's Place. Una petita joia del desert jordà. http://vilaplain.blogspot.com

St PATRICKS

Que tingueu un bon dia de Sant Patrick ! i preneu-vos una cervesa a la seva salut.

USAP - BIARRITZ

http://cat.usap.fr/

El Circ de les Papallones

6 NACIONS

JA SOM A CASA DESPRÉS DE DISFRUTAR D'UN CAP DE SETMANA DE RUGBY AMB EL TORNEIG MÉS PRESTIGIÓS EUROPEU, el 6 NACIONS. HEM ESTAT A LONDRES, A TWICKENHAM ! AMB BONS AMICS, BONA AFICIÓ, BONA GENT, MOLT BON AMBIENT, MOLTA GUINESS i MÉS GUINESS !!! i AMB UNA GRAN VICTÒRIA DE IRLANDA. VISCA EL RUGBY!!! SEGUR QUE TORNEM ...

www.rbs6nations.com

www.guinness.com

VIURE PER RES o MORIR PER ALGUNA COSA...

He après que ningú

no és perfecte...

fins que t'enamores.

He après que la

vida es dura...

però jo ho sóc més!

He après que les
oportunitats no es perden mai....
les que tu deixes escapar
les aprofita un altre.

He après que quan sembres
rancúnia i amargura...
la felicitat se'n va a
un altre lloc.

He après que hauria d'utilitzar
sempre bones paraules...
perquè demà potser
me les hauré d'empassar.

He après que un somriure
és un mètode econòmic...
per millorar el teu aspecte.

He après que no
puc escollir com em sento...
però sempre hi puc fer
alguna cosa..

He après que quan el teu nadó
t'agafa el dit amb la seva maneta...
et té enganxat a la vida.

He après que tots volen
viure al cim de la muntanya...
però tota la felicitat
esdevé mentre hi puges.

He après que cal
gaudir del viatge...
i no pensar només en la
meta.

He après que és millor donar consells
només en dues circumstàncies...
quan són demanats i
quan en depèn la vida.

He après que com
menys temps malgasto...
més coses faig.

Shucramm ....

Estic molt agraït de tots i totes: els amics, els coneguts, els discrets ... Ostres ! és que després de la patacada heu estat molts els que s'han intressat amb mi. Que com estàs ? encantat de la vida !

Ara després d'aquest xoc vital els meus pensaments ja tornen altre vegada en el què ha estat el nostre últim viatge. Vam estar 1 mes a Jordania al bréssol de les civilitzacions, al Wadi Rum. Amb en Roger Solé i en Marc Vilaplana mestres visionaris de la roca ! I ara venen els records dolços d'aquest pais i aquesta gent tant meravellós/osus. Hem començat a recopilar fotografies i a dibuixar les noves linees que hem obert. I ben haviat, sobretot si segueix fent temps de pluja, en tindrem feta una projecció per compartir-la entre amics. INCHA ALA.

FURGUSON

Aquesta setmana sortirà a la venda el primer disc de la formació de Gurb FURGUSON. Crec que és faran sentir. Presentaran el disc a l' Apolo aquest divendres i el dissabte a Gurb. Ells es presenten al seu myspace com :Cinc de gurb, un perd coses, l'altre ve poc, un diu mentides, l'altre rondina, un és un pupes, i comparteixen afliccions, cricket i bitlles catalanes.

PODEU ESCOLTAR-NE ALGUN TEMA A:

http://www.myspace.com/furgusonboys

Sant Feliu és Gran !!!

La vida dona moltes voltes i aquest cop m'ha tocat una loteria molt especial; la de tornar assaborir els valors de la vida. Estic a la primera planta de l'Hospital de la Valldebrón, a la unitat de lesions medul.lars estirat al llit esperant pronòstic. Ja m'han fet unes quantes proves després d'aquest dilluns accidentat que he tingut tot muntant una tirolina a la plaça nova de Torelló, tot preparant l'esperat carnaval. Just després de despenjar-me, assaborir el pati de Torelló sota els meus peus , un cop arribats al cap davall un problema sobre forces i politxes m'ha fet caure uns 5 metres fent una paràbola, primer posant un peu i després caient de cap al bell mig de la plaça. A partir d'aqui ja us podeu imaginar: especulació i xafardeig; Tu diràs, amb l'equip de Tv3 al costat fent un divendres la plaça encara estava més plena d'aborrits i morbosos. Total, jo animat, tot i el xoc no he perdut la conciència i deseguida me deixat endur per les circumstàmcies. Moltes cares que em miraven i estaven preocupades per mi, i jo que ja em volia aixecar ... massa sang? una doctora molt amable tot sortint del super ha fet els primers auxilis, llavors el SEM, els metges ... camilla per imobilitzar l'esquena ... jo també he fet els meus pronòstics bellugo els peus, em trobo bé, tinc tacte, em tranquilitzo ... l' Isacc, l' Edu, l' Ernest, en Morenu, en Sidro fent costat amb cara d'espentats ... tranquils estic bé els deia ... llavors cap el cap de futbol a esperar l'helicòpter rumb cap on estic ara envoltat de bona gent i grans professionals.

Però aqui comença les especulacions dels més agusarats que volguent sembrar l'estat de informar sensecionalment no porten cap ajut. Eus al contrari, espanten a la gent que més t'estimes i se'ls i en fot el què t'ha passat. Agafant el primer del cantu i fent les seves hipòtesis sense sentit. Em pregunto ara que em toca de aprop quin propòsit i fonts tenen les noticies que ens envolten al seu darrera ? vés a saber Periodisme péssim i de Xoc, si no hi ha morbo no hi ha noticia (si hi ha helicopter ... si).

Deixem-ho de banda ... en definitiva que he estat de sort. Rodejat d'un equip encantador amb molta empenta i bona energia que m'han fet passar el negit com si res durant aquests tres dies a l'hospital de la Valldebrón i que felicito de tot cor ! Ara hi penso molt. M' emociono en saber els resultats. També em deixo endur per les reflexions que feia Tomas Humar, un gran alpinista que ens va deixar l'any passat:

"A partir d'aqui començo a creure en la nostra força interior, i que tots estem fets de la mateixa matèria . Som petits punts de llum i tots fem una gran llum. Tots venim de la mateixa font, però tenim diferents experiències, per això la nostra forma de ser és diferent. Només a través de les noves expèriencies podem créixer. Hem d'experimetar per nosaltres mateixos, aquesta és la nostra obligació. La nostra ànima o conciència és més rica quant tenim noves experiències, no quan vivim l'experiència dels demés ... (i continuava) tu ets el que dons forma a la teva profunda vida. Sempre has de tenir confiança amb ella en el que vols fer i mai no rendir-te. Inclús quant les coses no van bé i tens problemes molt greus, has de creure, tenir com una fe i mai rendir-te, encara que resulti molt dur. Això és el que fa la vida més i més rica."

RES NO US ATABALO MÉS ! DISFRUTEU DEL MILLOR CARNAVAL DEL MÓN ! QUE JO AQUESTS DIES TAMBÉ EL PORTO MOLT ENDINS i JA ESTIC A CASA SA I ESTALVI! QUE ELS 25 ANYS DE SENYORETES SIGUIN EL PRINCIPI D'UNA GRAN ODISSEA SEXUAL i QUE ... SI TOT VA BÉ ENS VEIEM DEMÀ UNA ESTONETA !

QUE ESTIC MOLT CONTENT I FELIÇ DE VIURE !

I SOBRETOT ... LLARGA VIDA A SANT FELIU !!!

SALUT DEIXÈBLES I FÉMINES !

ah ! la pròxima de les escalades boníssimes que em tingut al WADI RUM . És que això ha estat arribar el dissabte i el dilluns patam !

la corda té ànima !

La corda té ànima.

Quan en algun moment dos escaladors s’uneixen amb la corda per fer alguna via, a través d’aquesta corda hi ha una unió i un intercanvi.

Una miqueta de l’ànima del company d’escalada es passa a tu i un bocinet de la teva ànima es queda amb el teu company.

Ja poden passar dos, cinc deu anys o més, sempre ens queda aquesta unió,

Quantes més històries i vies passem junts, més gran es fa el tros d’ànima que rebem i traspassem.

El dia que aquest company marxa per sempre, s’emporta el seu tros d’ànima que ens havia deixat i ens deixa un forat.

Vanessa i Sebastià, en alguns de nosaltres ens heu deixat un buit enorme.

Ens queda el record.

paraules sabies de l'Annalisa

tothom hauria de llegir aquest llibre

La doctrina del xoc és el relat aterridor de com el lliure mercat avança de manera desbocada en aquelles societats massa terroritzades o desorientades per protegir els seus interessos però, sobretot, és la història real del nostre present, tot allò que els governs del primer món ens amaguen i no volen que coneguem.

Text de contraportada

Coneguda i respectada gràcies a No Logo (labutxaca, 2008), el seu esplèndid assaig sobre la globalització, Naomi Klein destrueix detalladament, a La doctrina del xoc, el mite segons el qual «els mercats lliures» condueixen a «societats lliures». L’autora ens revela, amb rigor acadèmic i molta documentació, que el nostre món està cada dia més al servei d’una ideologia poc coneguda però terriblement influent, la doctrina del xoc, i ens narra la història no oficial de com el lliure mercat ha arribat a dominar el nostre món. Des de les dictadures dels anys setanta a Sud Amèrica, passant per la guerra de les Malvines, els fets de la plaça de Tiananmen i el col·lapse de la Unió Soviètica, Naomi Klein reinterpreta el nostre passat per identificar l’ascens d’allò que ella anomena el capitalisme del desastre, un programa d’enginyeria social i econòmica que progressa a través del xoc, i ens mostra les verdaderes creences que s’amaguen darrere de les polítiques globals.

“Un llibre brillant, valent i esgarrifós, la història secreta de l'anomenat mercat lliure. Hauria de ser de lectura obligatòria”
Arundhati Roy

La doctrina del xoc : L'ascens del capitalisme del desastre
Noami Klein . Editorial empuries

La Doctrina del Xoc - Noami Klein

Sobre una carta del lector

Aquesta és la història del Manel, la Rosa i la seva filla de 4 anys, però podria ser la història de milers de famílies, incloent-hi la meva. Tinc 32 anys, i des de fa un temps la meva família ha augmentat. El Manel i la Rosa estan tots dos a l’atur i són veïns meus. Conec les seves ganes de treballar i la seva frustració de no trobar feina, i sé que passen molta vergonya al demanar-me menjar; perquè no poden comprar ni un cartró de llet per donar-li a la nena. Sé que ho passen molt malament, i també sé que no m’agrada que la filla dels meus veïns passi fam i fred, sobretot si penso que som en un país considerat del primer món on, entre altres coses, esperem que arribin les rebaixes per anar a comprar roba; a vegades, només perquè està més barata, no perquè en necessitem. El Manel i la Rosa només volen trobar feina per poder menjar i deixar de passar les angúnies de veure com al col·legi de la seva filla els donen les sobres del menjador per al sopar de la nena.
¿Necessitem comprar aquesta peça que no ens fa falta, o aquell perfum tan car, quan els nostres veïns passen gana? Jo no ho necessito, per descomptat, i per això, quan vaig al supermercat, intento comprar alguna cosa per a aquesta família; no podria dormir tranquil·la pensant si la nena deu haver menjat o no, o si tal oenagé els deu haver donat alguna cosa o no. Sóc conscient que molta gent es troba en la mateixa situació, però a mi em preocupen els meus veïns i la seva filla petita. Llanço una crida de solidaritat a tothom que estigui al corrent de situacions com aquesta. Qui dóna un cop de mà als altres se sent després més content, sobretot al veure la mirada d’agraïment dels que reben l’ajuda. No es pot permetre que algú que viu al teu costat passi gana.

6 Nacions

L' ARO (Ass. Rugby Osona) informa >
Comença el 6 Nacions!!!!!
Si, companys, comença el 6 Nacions, i com no, podrem veure tos els partis desde el local, aprofitant q estrenem televisor, una mica més gran q no pas els q ja tenim. I els podrem veure tot fent una cerveseta, un cafè, una copa o fins i tot menjant alguna cosa, ja que la cuina del local, estarà oberta els dos dies.
La programació per aquest cap de setmana és la següent:
dissbate:
15:30, Irlanda vs Itàlia (directe, partit inagural)
18:00, Anglaterra vs Gal·les (directe)
20:15, Irlanda vs Itàlia (repetició)
diumenge:
16:00, Escòcia vs França (directe)
18:00, Anglaterra vs Gal·les (repetició)

Si no podeu venir als partits en directe, ho podeu fer a les repeticions. Dissabte x exemple, els Crancs juguen a les 4 de la tarda a Castelldefels, pel que arribaran al local just per veure la repetició d l'Irlanda-Itàlia i aprofitaran per menjar una miqueta...

Us esperem a tots aquest cap de setmana al local de l'ARO!!
Aquí teniu un parell de links de promos per anar escalfant motors:

http://www.youtube.com/watch?v=uwExzRA_K3o&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=me6j1TtZ3Ak&NR=1

... rumb cap a Orient