tag:blogger.com,1999:blog-67429365935626495352024-03-13T09:09:23.192-07:00Atreparts"en un món màgic"
el blog d'en Morfúmorfuhttp://www.blogger.com/profile/14934399323211481486noreply@blogger.comBlogger301125tag:blogger.com,1999:blog-6742936593562649535.post-60071015197097705762013-02-14T00:19:00.000-08:002013-02-14T00:19:10.323-08:00DECLARACIONES DE CHICO BUARQUE - MINISTRO DE EDUCACIÓN DE BRASIL.<span style="background-color: white; color: grey; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 10.909090995788574px; line-height: 12.727272033691406px;">DECLARACIONES DE CHICO BUARQUE - MINISTRO DE EDUCACIÓN DE BRASIL.</span><br style="background-color: white; color: grey; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 10.909090995788574px; line-height: 12.727272033691406px;" /><span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: grey; display: inline; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 10.909090995788574px; line-height: 12.727272033691406px;"><br />Durante un debate en una universidad de Estados Unidos, le preguntaron al ex gobernador del Distrito Federal y actual Ministro de Educación de Brasil, CRISTOVÃO CHICO BUARQUE, qué pensaba sobre la internacionalización de la Amazonia. Un estadounidense en las Naciones Unidas introdujo su pregunta, diciendo que esperaba la respuesta de un humanista y no de un brasileño.<br /><br />Ésta fue la respuesta del Sr. Cristóvão Buarque:<br /><br />Realmente, como brasileño, sólo hablaría en contra de la internacionalización de la Amazonia. Por más que nuestros gobiernos no cuiden debidamente ese patrimonio, él es nuestro.<br /><br />Como humanista, sintiendo el riesgo de la degradación ambiental que sufre la Amazonia, puedo imaginar su internacionalización, como también de todo lo demás, que es de suma importancia para la humanidad.<br /><br />Si la Amazonia, desde una ética humanista, debe ser internacionalizada, internacionalicemos también las reservas de petróleo del mundo entero.<br /><br />El petróleo es tan importante para el bienestar de la humanidad como la Amazonia para nuestro futuro. A pesar de eso, los dueños de las reservas creen tener el derecho de aumentar o disminuir la extracción de petróleo y subir o no su precio.<br /><br />De la misma forma, el capital financiero de los países ricos debería ser internacionalizado. Si la Amazonia es una reserva para todos los seres humanos, no se debería quemar solamente por la voluntad de un dueño o de un país. Quemar la Amazonia es tan grave como el desempleo provocado por las decisiones arbitrarias de los especuladores globales.<br /><br />No podemos permitir que las reservas financieras sirvan para quemar países enteros en la voluptuosidad de la especulación.<br /><br />También, antes que la Amazonia, me gustaría ver la internacionalización de los grandes museos del mundo. El Louvre no debe pertenecer solo a Francia. Cada museo del mundo es el guardián de las piezas más bellas producidas por el genio humano. No se puede dejar que ese patrimonio cultural, como es el patrimonio natural amazónico, sea manipulado y destruido por el sólo placer de un propietario o de un país.<br /><br />No hace mucho tiempo, un millonario japonés decidió enterrar, junto con él, un cuadro de un gran maestro. Ese cuadro tendría que haber sido internacionalizado.<br /><br />Durante este encuentro, las Naciones Unidas están realizando el Foro Del Milenio, pero algunos presidentes de países tuvieron dificultades para participar, debido a situaciones desagradables surgidas en la frontera de los EE.UU. Por eso, creo que Nueva York, como sede de las Naciones Unidas, debe ser internacionalizada. Por lo menos Manhatan debería pertenecer a toda la humanidad.<br />De la misma forma que París, Venecia, Roma, Londres, Río de Janeiro, Brasilia… cada ciudad, con su belleza específica, su historia del mundo, debería pertenecer al mundo entero.<br /><br />Si EEUU quiere internacionalizar la Amazonia, para no correr el riesgo de dejarla en manos de los brasileños, internacionalicemos todos los arsenales nucleares. Basta pensar que ellos ya demostraron que son capaces de usar esas armas, provocando una destrucción miles de veces mayor que las lamentables quemas realizadas en los bosques de Brasil.<br /><br />En sus discursos, los actuales candidatos a la presidencia de los Estados Unidos han defendido la idea de internacionalizar las reservas forestales del mundo a cambio de la deuda.<br /><br />Comencemos usando esa deuda para garantizar que cada niño del mundo tenga la posibilidad de comer y de ir a la escuela. Internacionalicemos a los niños, tratándolos a todos ellos sin importar el país donde nacieron, como patrimonio que merecen los cuidados del mundo entero. Mucho más de lo que se merece la Amazonia. Cuando los dirigentes traten a los niños pobres del mundo como Patrimonio de la Humanidad, no permitirán que trabajen cuando deberían estudiar; que mueran cuando deberían vivir.<br /><br />Como humanista, acepto defender la internacionalización del mundo; pero, mientras el mundo me trate como brasileño, lucharé para que la Amazonia, sea nuestra. ¡Solamente nuestra!<br /><br />NOTA: Este artículo fue publicado en el NEW YORK TIMES, WASHINGTON POST, USA TODAY y en los diarios de mayor tirada de EUROPA y JAPÓN.<br /><br />Pero en BRASIL y el resto de Latinoamérica, este artículo no fue publicado. Ayúdenos a divulgarlo.<br />Gracias!</span>morfuhttp://www.blogger.com/profile/14934399323211481486noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6742936593562649535.post-89912126864016195872012-01-06T15:25:00.001-08:002012-01-06T15:25:51.486-08:00LA GENT VOL VIURE EN PAU<tt>Tornaria a parlar tendrament d´aquesta terra<br />Parlaria a tothom del seu alè constant<br />Tornaria a parlar amargament de tanta guerra<br />Parlaria a tothom dels gemecs del mar<br />Cap on sigui que giro el cap i pertot on miro<br />Veig la mateixa colla de porcs<br />Potinejant el món i fent destrossa<br />Sí, la gent vol viure en pau <br />i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana<br />Senyors que maneu tant:<br />Si escopiu al cel, us caurà a la cara!<br />Si pixeu cara al vent, us mullareu les cames!<br />Ai, aquesta és una terra desconcertada<br />que dóna voltes sense parar<br />que sembla malalta i cansada,<br />trista i desanimada,<br />que sembla decidida a acabar amb la seva vida.<br /><br />Tornaria a parlar tendrament d´aquesta terra<br />Parlaria a tothom del seu alè constant<br />Tornaria a parlar amargament de tanta guerra<br />Parlaria a tothom dels gemecs del mar<br />Ai, la gent vol viure en pau <br />i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana<br />Són uns fills de puta acabats<br />Sempre foten la punyeta<br />Estats-Carronya! Bèsties de guerra!<br />Les seves festes són criminals<br />Alceu els cossos! L´hora ha sonat!<br />És la rauxa dels condemnats!<br />Ballarem amb energia damunt tota la porqueria<br />Perquè aquesta és una música tossuda i obstinada<br />Música per a ferir-se els peus,<br />ballant-la al seu voltant.<br /><br />Sí, han de caure les muralles. Totes, totes, totes.<br />Les trompetes estan preparades! </tt>morfuhttp://www.blogger.com/profile/14934399323211481486noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6742936593562649535.post-43685935639713140782011-08-24T15:32:00.000-07:002011-08-24T15:33:55.123-07:00dj morfú presenta : enDUBat !!!<object height="225" width="100%"> <param name="movie" value="http://player.soundcloud.com/player.swf?url=http%3A%2F%2Fapi.soundcloud.com%2Fplaylists%2F1051958&show_comments=true&auto_play=true&show_playcount=true&show_artwork=true&color=ff8400"> <param name="allowscriptaccess" value="always"> <embed allowscriptaccess="always" src="http://player.soundcloud.com/player.swf?url=http%3A%2F%2Fapi.soundcloud.com%2Fplaylists%2F1051958&show_comments=true&auto_play=true&show_playcount=true&show_artwork=true&color=ff8400" type="application/x-shockwave-flash" height="225" width="100%"></embed> </object> <span><a href="http://soundcloud.com/dj-amor-fa/sets/dj-morf-endubat">dj morfú - enDUBat !!!</a> by <a href="http://soundcloud.com/dj-amor-fa">dj morfú</a></span>morfuhttp://www.blogger.com/profile/14934399323211481486noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6742936593562649535.post-6056646739969075912011-05-26T04:10:00.000-07:002011-05-26T04:20:55.984-07:00ALEIX SALÓ<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipcasgPMCAufZxR-zcHAxEtmYQo4ml2fVhxMaVw4-_NrItVvbxBvlUWxmtTHMGCH5VNJUy5h_q-9Qr0l3NUdaSgLr1HdMfKNuAErgIaWN2imvBRvHotmUuWbDKoN3ihA4NVAZYk5xW2DmX/s1600/aleixsalo557.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 328px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipcasgPMCAufZxR-zcHAxEtmYQo4ml2fVhxMaVw4-_NrItVvbxBvlUWxmtTHMGCH5VNJUy5h_q-9Qr0l3NUdaSgLr1HdMfKNuAErgIaWN2imvBRvHotmUuWbDKoN3ihA4NVAZYk5xW2DmX/s400/aleixsalo557.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5610981573072662018" border="0" /></a>“Parlar de l’<a href="http://www.aleixsalo.com/">Aleix Saló</a> és fer-ho de capgrossos sense nas (i amb boca esporàdica) i de mala llet. La seva mirada crítica (sota un prisma còmic) de la realitat la trobem cada dia a les tires còmiques <a href="http://www.directe.cat/cornuts">Cornuts!</a> que publica al <a href="http://www.directe.cat/">Directe.cat</a>. És la millor manera d’estar el dia de tot el que passa en el nostre petit país (Guardiola dixit) i de descarregar tensió amb una bona rialla (fins i tot amb els “acudits idiotes” que, de tant en tant, ocupen la tira). Ja l’havíem vist debutar al món del còmic en paper amb <em><a href="http://www.batcova.cat/2009/06/fills-dels-80-la-generacio-bombolla.html">Fills dels 80. La generació bombolla</a></em>, una radiografia de tota una generació que ha vist (hem vist) com es capgirava la truita de l’estat del benestar i com, a sobre, hem de pagar els plats trencats. Si encara no l’heu llegit, no sabeu què us esteu perdent. Ampliant fronteres lingüístiques, l’Aleix dóna el salt al mercat espanyol amb <em>Españistán</em>, publicada per Glénat al darrer Saló del Còmic. <div style="text-align: justify;">La referència bàsica (que no única) de l’obra, pel que fa al seu desenvolupament, ens la dóna el mateix autor a l’epíleg. La història és tot un homenatge al <em>Senyor dels Anells</em> del mestre Tolkien. Però tranquils si no formeu part de l’horda de seguidors tolkenians. El que predomina a <em>Españistán</em> és aquesta mirada crítica tan característica dels capgrossos de l’Aleix focalitzada, en aquest cas, en el país que dóna títol al volum. El retrat és contundent, però no per això menys real. Un cop més, l’humor s’utilitza com a instrument per a descarregar el malestar que provoca la situació que vivim. I es tracta d’un molt bon instrument a mans de l’Aleix. Les referències que podem resseguir a l’obra no acaben aquí, ni molt menys. No us vull desvetllar cap moment crucial, però és fàcil reconèixer alguns dels animals televisius que habiten les pantalles de moltes llars espanyoles (i també catalanes) i, fins i tot, la recreació de moments ja clàssics de la nostra televisió (algú ha dit <a href="http://www.tv3.cat/apm">APM?</a>).</div> <div style="text-align: justify;">Amb <em>Españistán</em> l’Aleix s’atreveix a donar el salt amb una publicació monogràfica i unitària (tot i la temàtica unitària, <em>Fills dels 80</em> està format per diferents seqüències dividides temàticament) i ho fa ficant el dit a la nafra. És una llàstima no poder llegir aquesta obra en català (la vida és bonica, però complicada que diuen Els Pets), però el fet de publicar-se a nivell estatal ofereix la possibilitat, a la resta de pobladors del país veí (i que, de fet, apareixen a les pàgines del còmic) de descobrir el talent i la visió crítica d’aquest ninotaire que traspassa fronteres i que reflecteix com ningú les nostres misèries. Per cert, tot i les 144 pàgines, us quedareu amb ganes de més. De molt més.”</div> <div>El meu agraïment més sincer a en <em>Nightwing80 </em>i a la resta de col·laboradors de <a href="http://www.comicat.cat/">Comicat</a> pel seu incansable suport als autors catalans.<br /><br /></div>morfuhttp://www.blogger.com/profile/14934399323211481486noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6742936593562649535.post-42071363268712672062011-05-24T14:06:00.000-07:002011-05-24T14:08:31.483-07:00BOB DYLAN ... 70 ANYS ,,,<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVwUHCmsoGK7evvZtQhyJHTOuALCDIBfil6rvD43n2Bhz0c3zZzPguPZOrmkgFOcmCy1iIdaKdKF-hj1xKMi2vTs3pdql_UYrZOfz0xZPDx68QjLnwBuXbvV5ByeRoL-ZQIvezn8woAgD-/s1600/20100326111442-bob_dylan.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVwUHCmsoGK7evvZtQhyJHTOuALCDIBfil6rvD43n2Bhz0c3zZzPguPZOrmkgFOcmCy1iIdaKdKF-hj1xKMi2vTs3pdql_UYrZOfz0xZPDx68QjLnwBuXbvV5ByeRoL-ZQIvezn8woAgD-/s400/20100326111442-bob_dylan.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5610392406765331538" border="0" /></a><b style="font-style: italic;">Robert Allen Zimmerman</b><span style="font-style: italic;">, conegut amb el nom artístic de </span><b style="font-style: italic;">Bob Dylan</b><span style="font-style: italic;">, (</span><a style="font-style: italic;" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Duluth_%28Minnesota%29" title="Duluth (Minnesota)">Duluth</a><span style="font-style: italic;">, </span><a style="font-style: italic;" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Minnesota" title="Minnesota">Minnesota</a> <a style="font-style: italic;" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1941" title="1941">1941</a><span style="font-style: italic;">) és un compositor i </span><a style="font-style: italic;" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Cantant" title="Cantant">cantant</a><span style="font-style: italic;"> estatunidenc, considerat un dels </span><a style="font-style: italic;" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%BAsica" title="Música">músics</a><span style="font-style: italic;"> més influents i prolífics del </span><a style="font-style: italic;" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XX" title="Segle XX">segle XX</a><span style="font-style: italic;"> i proposat diverses vegades pel </span><a style="font-style: italic;" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Nobel_de_Literatura" title="Premi Nobel de Literatura">Premi Nobel de Literatura</a><span style="font-style: italic;">.</span> <p style="font-style: italic;">Dylan ha aportat a la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%BAsica_rock" title="Música rock">música rock</a> una dimensió poètica més rica i adulta, emprant metàfores i figures al·legòriques per a descriure el desordre individual i social, a més d'una inventiva melòdica provinent d'estructures tradicionals com el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Blues" title="Blues">blues</a>, la balada o les cançons de treball. Al llarg de la seva carrera ha experimentant amb tota mena de ritmes i formes harmòniques, cosa que ha enriquit la seva expressió musical i ha influït en molts altres intèrprets i compositors.</p>morfuhttp://www.blogger.com/profile/14934399323211481486noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6742936593562649535.post-25713445759130002072011-02-24T00:51:00.000-08:002011-02-24T00:53:46.186-08:00Que córrega!L'escriptor valencià Manuel Baixauli ha fet arribar aquest manifest<br />personal. Que córrega!<br /><br />per L'hora del Lector el dissabte 19 de febrer del 2011 a les 12:30<br /><br />Els qui em coneixen saben que deteste el carnaval de la política. Tot<br />i que intente tindre unes nocions elementals de com va el món, quan<br />fullege un diari passe molt per damunt les pàgines de política i<br />m’entretinc, només, en la secció de cultura. Si un dia dedique més<br />temps a la política és perquè algun fet em crida l’atenció o perquè<br />m’afecta en la vida privada. La situació dels valencians durant els<br />darrers anys me l’he mirat, com tants veïns meus, amb preocupació.<br />Obres caríssimes i innecessàries, sense una demanda social que les<br />justifique, al costat de mancances en camps tan importants com la<br />salut i l’educació públiques; creixement urbanístic irracional, que ha<br />degradat el paisatge i ens ha enfonsat en una crisi de conseqüències<br />encara imprevisibles; ocultació i demonització de la identitat<br />cultural i lingüística que ens fa irrepetibles davant del món;<br />manipulació i degradació dels mitjans de comunicació, hui esclaus del<br />poder; presidents a qui sospitosament toca, més d’una vegada a l’any,<br />la loteria, o que fan construir, amb diners de tots, un monument de la<br />seua pròpia cara, ja de per si horrible; subvencions destinades a<br />ajudes al tercer món que van a parar, en canvi, a immobles del partit<br />polític que governa; presidents presumptament implicats en trames<br />empresarials corruptes... La llista és llarga, no cap ací. En conéixer<br />cada cas, he reaccionat unes vegades amb ironia, unes altres amb<br />tristesa, però en totes m’ha vingut al cap una idea llegida a Imre<br />Kertész, supervivent de l’holocaust nazi i premi Nobel. Ell es<br />preguntava, referint-se al cim de la barbàrie nazi, com s’havia pogut<br />arribar a una situació tan diabòlica sense haver-se’n alertat a temps,<br />i ell acabava responent-se que era perquè havia arribat amb dosis<br />menudes, dia rere dia, com quan es puja un campanar escaló a escaló, i<br />de sobte t’adones que ja estàs dalt. Una imatge m’ha fet comprendre<br />que, a València, ja estem dalt: la dels meus fills mirant una pantalla<br />buida, negra. Els meus fills miraven cada dia els dibuixos del canal<br />Super 3. Ahir, mentre els veien, la pantalla es va quedar fosca, i<br />muda. La imatge dels meus fills mirant el buit em va alertar i em va<br />fer comprendre que no vivim temps per a la ironia ni la tristesa. És<br />temps d’actuar. Aquell qui veta l’emissió de canals televisius, en<br />l’època de la globalització i de la desaparició de les fronteres<br />informatives, aquell qui gosa envair la nostra vida privada, entrar a<br />les nostres cases i imposar-nos què hem de veure i què no, aquell<br />intrús no pot continuar governant en un país que es diga democràtic.<br />Els qui hem obert els ulls tenim la responsabilitat de fer-los obrir<br />als qui els tenen tancats o miren cap a un altre lloc. També Hitler va<br />guanyar unes eleccions; i si va cometre els pitjors crims de la<br />història fou perquè una multitud còmplice el consentia o mirava cap a<br />un altre costat.<br />No es tracta de fer el joc a cap partit de l’oposició, més d’un d’ells<br />còmplice del que ha passat, es tracta de fer fora els qui manen ara,<br />els qui ens han dut dalt del campanar i es deleixen per espentar-nos.<br />Quan es castiga un delicte, no es fa sols per escarmentar qui l’ha<br />comés, sinó també per advertir els altres perquè no el cometen.<br />En uns quants països de l’Àfrica, la joventut ha tombat en quatre dies<br />dictadures que pareixien inalterables. Als mitjans de comunicació<br />corromputs, han oposat les eines que facilita Internet i un desig<br />poderós, irrefrenable, de viure en condicions dignes.<br />Aprenguem-ne la lliçó. Movem-nos. El que ara pareix inalterable ho pot<br />desmuntar la voluntat del poble. No hem d’esperar que ningú resolga el<br />nostre problema. Hem d’adreçar-nos als veïns cecs i als veïns<br />indiferents, hem de fer-los veure el que per a nosaltres és un dilema<br />d’una obvietat insultant: o Camps o democràcia. No hi ha terme mitjà.<br />Manuel Baixaulimorfuhttp://www.blogger.com/profile/14934399323211481486noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6742936593562649535.post-48233307752661336652011-02-17T06:21:00.000-08:002011-02-17T06:21:51.807-08:00MOR JORDI BARRE ...<iframe src="http://www.youtube.com/embed/RkdoXaLHLNQ?fs=1" allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" width="425"></iframe><br /><pre>S'apaga la gran veu de Catalunya Nord<br /><br />La veu més representativa de la cançó a Catalunya Nord, Jordi Barre,<br />s'ha apagat avui. Barre, fill d'Argelers de la Marenda, tenia noranta<br />anys i va començar la carrera artística en una orquestra de ball. A<br />partir de 1963 va començar a cantar i enregistrar discos, ja en<br />català. Integrat dins el moviment de la Nova Cançó, Barre va actuar<br />per tot el país i també a l'estranger. A banda la cançó (és autor de<br />dos-cents temes i una vintena de discs), Barre va conrear gèneres com<br />el teatre musical i la creació simfònica. Divendres s'instal·larà la<br />capella ardent al cementiri de Sant Joan de Perpinyà, i! el funeral es<br />farà dissabte a la catedral.<br /><br />Gràcies a la seva significativa carrera i àmplia obra, el 1982 se li<br />va concedir un Disc d'Or; el 1999 va rebre el premi Joan Blanca a<br />favor de la defensa del català, i el 1992, la Creu de Sant Jordi.<br /><br />Ràdio Arrels ha modificat la programació d'avui per dedicar els seus<br />programes a Jordi Barre.<br /><br />Nou dècades en nou webs<br /><br />El cantant rossellonès Jordi Barre, amb una incansable carrera musical<br />en català des de 1963, s'ha mort a noranta anys. Us oferim, tot<br />seguit, un resum de les nou intenses dècades de vida de Barre amb un<br />itinerari artístic i vital a través de nou webs. El recorregut s'obre<br />amb aquesta biografia, que comença el 7 d'abril de 1920 a Argelers de<br />la Marenda. I s'hi repassa l'ampli repertori discogràfic, format per<br />una vintena de discs amb tota mena de cançons i peces, pròpies o no,<br />versions musicades de poetes (Josep Maria Andreu, Josep Carner, Joan<br />Cayrol, Jordi Pere Cerdà, Joan Maragall, Jaume Queralt, Joan<br />Tocabens), cançons per a infants, espectacles teatrals...<br /><br />En aquest últim apartat, el del teatre, Jordi Barre feia quaranta anys<br />que s'encarregava de la direcció del Pessebre Vivent de Perpinyà<br />(vídeo), una obra que es representa cada Nadal amb cançons<br />tradicionals catalanes interpretades per un centenar llarg de<br />cantaires.<br /><br />L'artista també era al darrere d'algunes de les cançons més conegudes<br />al nord del país, com Parlem català i Els hi fotrem, que s'ha<br />convertit en un dels himnes oficiosos de l'USAP. Barre havia portat<br />aquestes cançons per tots els racons dels Països Catalans i espais de<br />l'Alguer, París, Anglaterra, el Japó...<br /><br />En reconeixement d'aquesta incansable tasca de promoció de la cultura<br />catalana dins el Rosselló i fora, el Municipi de Perpinyà va posar el<br />seu nom a una escola del centre de la ciutat, on té un pes molt<br />important l'ensenyament musical.<br /><br />Per cert: si voleu fer un tast d'alguns dels temes del cantant, sols<br />heu d'accedir al seu MySpace oficial (no el confongueu amb aquest<br />altre), on hi ha una desena de cançons (la meitat de les quals,<br />enregistrades en directe), l'agenda de concerts i alguns vídeos com<br />aquesta biografia comentada per ell mateix.<br /><br />Un altre vídeo destacable és l'entrevista que NetTV Cat li va fer el<br />2008, en ocasió de la publicació d'un recopilatori de la seva obra en<br />tres DVD (espectacles, teatre cantat i cançons).<br /><br />El diari L'Indépendant, per la seva banda, va publicar l'any passat a<br />portada un vídeo d'aniversari, que repassava la trajectòria del<br />dinosaure de la cançó, com el qualificava la Clau.<br /><br />I el fotògraf Herve Donnezan, finalment, proposa en aquesta web una<br />col·lecció de fotografies del veteraníssim artista rossellonès.<br /><br />Enllaç notícia sencera:<br /><a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/3849491/20110217/sapaga-gran-veu-catalunya-nord.html" target="_blank">http://www.vilaweb.cat/noticia/3849491/20110217/sapaga-gran-veu-catalunya-nord.html</a></pre>morfuhttp://www.blogger.com/profile/14934399323211481486noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6742936593562649535.post-38196030041924737882011-02-04T03:07:00.000-08:002011-02-04T03:09:34.574-08:006 NACIONS<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHPVk0sismbJH9OtePJuPLeYOyLGbsTpKkxtG7cED-ZN6_LTKlK3akOmJPw3CYD5q5YhvF9cZwdOWK1CgS6zgO3lKWraIP777hypNnUxYp16RtUmFCEmq9du0NmAWwIRQNNpOvR2YhuWDn/s1600/JohnHayesSB.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 267px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHPVk0sismbJH9OtePJuPLeYOyLGbsTpKkxtG7cED-ZN6_LTKlK3akOmJPw3CYD5q5YhvF9cZwdOWK1CgS6zgO3lKWraIP777hypNnUxYp16RtUmFCEmq9du0NmAWwIRQNNpOvR2YhuWDn/s400/JohnHayesSB.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5569789765001485746" border="0" /></a><span style="font-size:100%;">Hola a totes i tots!!</span><br /><br /><span style="font-size:100%;">Ja tornem a tenir aquí la millor competició de l'hemisferi nord. Aquest cap de setmana, concretament <strong>divendres</strong>, comença el 6 Nacions 2011!!</span><br /><span style="font-size:100%;">I com no el podrem seguir tot al local de l'ARO mentre fem una cerveseta, un entrepà, etc.</span><br /><span style="font-size:100%;">A continuació us passo la programació:</span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><strong>DIVENDRES 4: <span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" >20.40 </span>- Gal·les vs Anglaterra 'Partit inagural' (a les 23.15 es repetiex el partit)</strong></span><br /><strong><span style="font-size:100%;"> </span></strong><strong></strong><br /><strong><span style="font-size:100%;">DISSABTE 5: <span style="color:#ff0000;">15.25 </span>- Itàlia vs Irlanda</span></strong><br /><strong><span style="font-size:100%;"> <span style="color:#ff0000;">17.55 </span>- França vs Escòcia</span></strong><br /><strong></strong><br /><strong><span style="font-size:100%;"> <span style="color:#00b0f0;"><span style="color:#0070c0;">22.00</span> </span>- Barça vs At. Madrid</span></strong><br /><strong></strong><br /><strong><span style="font-size:100%;">DIUMENGE 6: <span style="color:#ff0000;">15.40 </span>- França vs Escòcia</span></strong><br /><span style="font-size:100%;"> <span style="color:#4f81bd;"> </span><strong><span style="color:#ff0000;"><span style="color:#0070c0;">18.30</span> </span>- Itàlia vs Irlanda</strong></span><br /><strong></strong><br /><strong><span style="font-size:100%;"> 19.00 - Madrid - R. Sociedad</span></strong><br /><strong></strong><br /><span style="font-size:100%;">Recordeu, el local obrirà portes cada dia 1/2 horeta abans del començament dels partits. La cuina estarà oberta, la cafetera calenta i</span><span style="font-size:100%;"> les neveres a tutti plen!!</span><br /><br /><span style="font-size:100%;">I entre partit i partit o quan hagin acabat, futbolin, tertulia, remigio, poker, etc.</span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><strong>RUGBY TOTAL EN BONA COMPANYIA!!!</strong></span><br /><br /><span style="font-size:100%;">Uns videos x fer boca. Avui toca els videos d promoció de 2 canals d tv d les illes, l'S4C d Gal·les (el d'aquest any i el d l'any anterior) i la BBC anglesa. Espero q els disfruteu.</span><br /><br /><a href="http://www.youtube.com/watch?v=51Tx61hAvPE" target="_blank">http://www.youtube.com/watch?v=51Tx61hAvPE</a><br /><a href="http://www.youtube.com/watch?v=VhSTxHeJe9U" target="_blank">http://www.youtube.com/watch?v=VhSTxHeJe9U</a><br /><a href="http://www.youtube.com/watch?v=nT1uAaiu9g8" target="_blank">http://www.youtube.com/watch?v=nT1uAaiu9g8</a><br /><br /><span style="font-size:100%;">Ens veiem divendres.</span><br /><span style="font-size:100%;">Salut i Rugby!!!</span>morfuhttp://www.blogger.com/profile/14934399323211481486noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6742936593562649535.post-60460744628062292932010-12-23T08:02:00.000-08:002010-12-23T08:03:17.425-08:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlzw76gmO3SUJEPEBR-KTe2lHE3v9oIQxOEGF9uvtjq5Q_mMZjrK6AXd8nkkTPXBQKRPwterXc-I2xZBdh7igH7ahX4YflHOj86Vd2Mbdtmk0RYQ0-QlRsnrC-d0Yim8BBBArz5lVQDuc0/s1600/FELICITACI%25C3%2593-NADAL-MORFU-2010.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 289px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlzw76gmO3SUJEPEBR-KTe2lHE3v9oIQxOEGF9uvtjq5Q_mMZjrK6AXd8nkkTPXBQKRPwterXc-I2xZBdh7igH7ahX4YflHOj86Vd2Mbdtmk0RYQ0-QlRsnrC-d0Yim8BBBArz5lVQDuc0/s400/FELICITACI%25C3%2593-NADAL-MORFU-2010.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5553908906723855394" border="0" /></a>morfuhttp://www.blogger.com/profile/14934399323211481486noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6742936593562649535.post-84016657776266462662010-12-16T07:06:00.000-08:002010-12-16T11:12:59.234-08:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUyT2Ppo56VtRgT52lzq7ByCE6MtBax7-4g5lypYo1VsvJl3Sc3jxuYq-1dhxYIoEvVSjvXrUkiCngAspBAVpwL_YqgqAibL8TSe0GVp91dLgz8ftSGDf1zGMRxgPZiQvCFs8QaPAs4kvZ/s1600/PC110334.JPG"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 113px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUyT2Ppo56VtRgT52lzq7ByCE6MtBax7-4g5lypYo1VsvJl3Sc3jxuYq-1dhxYIoEvVSjvXrUkiCngAspBAVpwL_YqgqAibL8TSe0GVp91dLgz8ftSGDf1zGMRxgPZiQvCFs8QaPAs4kvZ/s400/PC110334.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5551357864980207682" border="0" /></a>Un cap de setmana rodó !!! feia dies que esperava aquest dia amb l'il.lusió que caracteritza un partit d'aquestes dimensions. La copa d'europa de Rugby o l'anomenada Heineken cup. Aquest cop a l'estadi Aime Giralt a Perpinyà . Però el que fa d'aquest esport que sigui únic és la seva afició. FESTIVAL !!! bona gent siguin d'on siguin, vinguin d'on vinguin, bon RUGBY ,cerveses (je je je), sobretot felicitat i victòria contra el Lencester (campions de la guinnes cup, lliga anglesa) !!! PER MOLTS ANYS VISCA L'USAP ... VISCA CATALUNYA !!! <a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh35Rh_8VDJMNHC3nKeWFd6cjvuVXczM4fDKBswx6zBO-LI4DlyQDxc-jHhZQaxVgNIp6zEitum3xqwCLyosEFMoRe_J8AN0SUFt5Tx3M4vlVsoGPhIX0f_5nbBCtsfxW5m_F7jtbUMeAT5/s1600/PC110337.JPG"><span class="f"><cite>www.<b>usap</b>.fr</cite></span><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 238px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh35Rh_8VDJMNHC3nKeWFd6cjvuVXczM4fDKBswx6zBO-LI4DlyQDxc-jHhZQaxVgNIp6zEitum3xqwCLyosEFMoRe_J8AN0SUFt5Tx3M4vlVsoGPhIX0f_5nbBCtsfxW5m_F7jtbUMeAT5/s400/PC110337.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5551356923012050706" border="0" /></a>morfuhttp://www.blogger.com/profile/14934399323211481486noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6742936593562649535.post-22209636161228618692010-12-16T06:07:00.000-08:002010-12-16T06:08:45.933-08:00COMPRAR LLENÇAR COMPRARExisteix una bombeta que dura per sempre? Com es pot fer servir un xip per “matar” un producte? Com s’ho van fer dos artistes de Nova York per iniciar una revolta que va aconseguir allargar la vida de tres milions d’iPods? I què té tot això a veure amb l’Obsolescència Programada?<br /><br />L’Obsolescència Programada és l’escurçament deliberat de la vida d’un producte per incrementar-ne el consum. L’any 1928 una influent revista de publicitat en plantejava la necessitat sense embuts: “Un article que no es fa malbé és una tragèdia per als negocis.” I també és una tragèdia per a la moderna societat del creixement, que es basa en un cicle cada cop més accelerat de producció, consum i malbaratament.<br /><br /><div style="text-align: center;"><img src="http://blogs.ccrtvi.com/media/882/20101126-03%20%20Ghana%20dumping%20site.jpg" alt="null" title="null" height="281" width="500" /></div><br /><br />Basant-se en una acurada recerca de més de tres anys, i utilitzant imatges d’arxiu molt poc conegudes, COMPRAR, LLENÇAR, COMPRAR relata la fascinant història de l’Obsolescència Programada des dels seus orígens cap a 1920 (quan es va formar un càrtel per limitar la vida útil de les bombetes elèctriques) fins a casos actuals que afecten a productes electrònics de darrera generació (iPods, impressores...) passant per la misteriosa desaparició de les mitges de niló a prova de carreres.<br /><br />El documental, rodat a Catalunya, França, Alemanya, els EUA i Ghana, recull testimonis d’una pràctica empresarial que s’ha convertit en la base de l’economia moderna, i mostra les terribles conseqüències mediambientals que se’n deriven – com els enormes abocadors de “escombraries electròniques” que sorgeixen al voltant de ciutats com Accra. I també presenta diversos exemples de l’esperit de resistència que està creixent entre els consumidors.<br /><br /> <img src="http://blogs.ccrtvi.com/media/882/20101216-04%20%20EEPROM%20chip.JPG" alt="null" title="null" height="95" width="180" /><img src="http://blogs.ccrtvi.com/media/882/20101216-10%20light%20bulb%20collector.JPG" alt="null" title="null" height="95" width="180" /><img src="http://blogs.ccrtvi.com/media/882/20101216-08%20Ghana%20dumping%20site%202.JPG" alt="null" title="null" height="95" width="180" /><br /><br />A més de documentar la història secreta de l’Obsolescència Programada, el film presenta l’anàlisi i l’opinió de economistes, dissenyadors i pensadors que proposen vies alternatives per salvar l’economia I el medi ambient. També inclou exemples d’ emprenedors que posen en pràctica nous models de negoci que no es basen en l’obsolescència.<br /><br />Dirigit per Cosima Dannoritzer.<br /><br />Una producció de Televisió de Catalunya, Media 3.14, Article Z, Arte, TVE. Amb el suport del programa MEDI<br /><br />En col·laboració amb NRK, Tore Tomter, Carina Bordevich, RTBF, Claire Colart, SBS-TV Australia, Mark Atkins, Andrew Golding, TG4, Micheal O’ Meallaigh, Télévision Suisse Romande (TSR), Unité des Films Documentaires, Irène Challand / Gaspard Lamunière, YLE, Jenny Westergård.<br /><br />Amb el suport de Programme MEDIA Plus de la Communauté Européennemorfuhttp://www.blogger.com/profile/14934399323211481486noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6742936593562649535.post-88021611755018830312010-12-14T15:27:00.000-08:002010-12-14T15:31:48.477-08:00<object height="385" width="640"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/7C-vmlh48xY?fs=1&hl=es_ES"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/7C-vmlh48xY?fs=1&hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="385" width="640"></embed></object>morfuhttp://www.blogger.com/profile/14934399323211481486noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6742936593562649535.post-38182483397325424412010-11-26T07:46:00.000-08:002010-11-26T07:47:32.647-08:00Amenaçar un país amb nou paraules06.10.2010<br /><br />Era un acte més. Mig de campanya, mig de govern. Un dels darrers com a ministre. Li van passar els papers que havia de llegir. Ell anava llegint i, de sobte, quan faltaven poques frases per a acabar, va improvisar i va deixar anar que ningú no es pensàs que la independència fóra pacífica. I ho va dir ensopegant amb la fonètica. Nerviós. Sec. Violent.<br /><br />La frase escrita, segons la versió que n'ha repartit el seu ministeri, deia: 'En l’àmbit econòmic, podem desconnectar-nos del mercat espanyol? Potser sí, encara que d'una manera traumàtica. Em pregunto si la solució per a garantir el futur econòmic de Catalunya està en el divorci traumàtic d'Espanya i en l’aïllament.' Però el ministre Corbacho va dir 'Podem desconnectar-nos del mercat espanyol? Potser sí, encara que d'una manera traumàtica. Que ningú es pensi que les coses [silenci una mica llarg] seran `pacíficas´ [en espanyol]'. Nou paraules improvisades que deixà caure. I a continuació continuà llegint com si res: 'Em pregunto si la solució...' (Ho podeu sentir).<br /><br />Ell va dir això i nosaltres tenim l'obligació de demanar-nos per què el ministre Corbacho no va cenyir-se al text escrit per dir just això que va dir? No ho sé. L'acte era del ministeri. Parlava com a ministre i, parlant en aquesta funció, no crec que ningú siga tan imprudent de dir una cosa així simplement improvisant. Parlava, potser, com a membre del govern? No es pot ignorar que la constitució espanyola atorga encara avui a l'exèrcit la defensa de la 'unitat de la pàtria', un anacronisme com un altre, hereu directe de la dictadura franquista i incompatible amb la democràcia i amb Europa. Ens volia dir, doncs, que si intentàvem de proclamar la independència, la seua resposta, en plena Europa del segle XXI, seria d'enviar l'exèrcit contra la voluntat popular?<br /><br />Hi ha la possibilitat que deixàs anar una frase que no hauria d'haver dit o que fins i tot no volia dir. Ho entenc. Potser volia recalcar el discurs i en va fer un gra massa sense adonar-se de la solemnitat del moment. Però, com que allò que va dir és molt greu, gravíssim, si aquest fos el cas, ja hauria d'haver dimitit. Perquè hi ha errors que es poden permetre i errors que cal corregir el mateix dia que passen. I aquest, si fos un error, és dels intolerables.<br /><br />O ho hauria de ser, perquè, dit tot això, resulta sorprenent que els partits polítics, tret dels independentistes, hagen optat per rebaixar la importància de les paraules del ministre. Començant pel seu partit que va dir que això no era cosa d'ells, sinó del ministeri (quina excusa!) i continuant amb el silenci de CiU i ICV, silenci que van justificar dient que no volien que la frase adquirís una gran importància –potser volien dir molesta.<br /><br />Estic convençut, diga què diga el ministre, que no hi haurà violència contra la independència, per una raó molt concreta: perquè, si Espanya prova de recórrer-hi, aleshores, automàticament, nosaltres haurem guanyat el reconeixement i la salvaguarda de les democràcies europees. I això, no ho ignora el govern espanyol.<br /><br />Nosaltres no som Croàcia, Eslovènia o Bòsnia. Però això té poca importància. Allò que sí que en té és que Espanya ja no pot ser Sèrbia. Encara que a voltes pensen com si foren serbis, ells també són conscients que, la batalla dels tancs, l'han perduda abans de començar, i per això sobten de manera especial paraules, amenaces directes, del to de les que ahir va proferir el ministre Corbacho.<br /><br />Als qui es pensen que faig massa cas d'una simple frase, m'agradaria recordar-los que fa molts anys vaig llegir amb estupor una carta al director publicada en el diari croat Vjesnik. Aquell diari era dels primers que havia criticat la política supremacista sèrbia de Vik Draskovic, política que acabà portant a la guerra, a la independència de sis nacions i a la misèria absoluta i a l'aïllament internacional de Sèrbia. La carta (era el 1986) em va cridar l'atenció perquè tenia una forma molt rara. Solament deia: 'Onsevulla que hi haja una tomba sèrbia serà Sèrbia.' No ho vaig entendre a la primera, però era una amenaça, i també aleshores bastaren nou paraules per fer-la.<br /><br />Vicent Partal<br /><br />director@vilaweb.catmorfuhttp://www.blogger.com/profile/14934399323211481486noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6742936593562649535.post-28966372990444490552010-11-23T02:10:00.000-08:002010-11-23T02:11:05.463-08:00<big><b><big>"Descolonitzar l'imaginari del creixement</big>"</b></big> amb <big><b>Serge Latouche</b></big><br /><big><big>19.30h al CCCB (Bcn)<br />26 de novembre de 2010</big></big><br /><br />“Davant de la globalització, o el triomf planetari del "tot està en venda", cal concebre i desitjar una societat en què els valors econòmics deixin de ser centrals (o únics), i on l'economia es resitui al seu lloc: com a simple mitjà de vida humana i no com a finalitat. Cal renunciar a l'esbojarrada cursa cap a nivells de consum cada cop majors".<br /><br />Serge Latouche, profesor emèrit de Ciències Econòmiques de la Universitat París-Sur XI<br />En els darrers anys, Serge Latouche s’ha convertit en el portaveu i el referent més conegut de la filosofia del decreixement, una crítica constructiva al paradigma imperant de creixement il·limitat. Latouche, economista francès, ataca l’addicció al consum de la societat occidental i proposa una sèrie de mesures per frenar-la. Existeixen raons suficients per revisar de manera profunda l’actual model de progrés i veure si es reverteix en justícia per a tothom. Això és, essencialment, el que proposa Latouche a través del moviment del decreixement.<br /><br />Places limitades<br /><a class="ecxmoz-txt-link-abbreviated" href="mailto:fdacomin@fdacomin.e.telefonica.net">fdacomin@fdacomin.e.telefonica.net</a><br />tel: 93 418 54 97 (de 9 a 14 horas)<br />Entrada lliure<br /><br />Organitza: Fundació Alfonso Comín<br />Patrocina: Generalitat de Catalunya, Departament de Presidència y Diputació de Barcelona, xarxa de municipismorfuhttp://www.blogger.com/profile/14934399323211481486noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6742936593562649535.post-34584303890840453412010-11-10T11:52:00.000-08:002010-11-10T11:55:50.517-08:00YOSEMITE ...<iframe src="http://player.vimeo.com/video/15396222" frameborder="0" height="225" width="400"></iframe><br />Perdeu una miqueta de temps navegant pel següent blog <a href="http://verticalcarnival.blogspot.com/">http://verticalcarnival.blogspot.com/</a> desde California amb molt de somni !morfuhttp://www.blogger.com/profile/14934399323211481486noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6742936593562649535.post-6387099184576140022010-10-21T01:40:00.000-07:002010-10-21T01:43:41.525-07:00ARRELS NÒMADES - Pius Aliberk<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3QjLi-y_qm2RgscnwfGRVb9K9hoZsSIPu-zzgfq8xQFoxD_UmmtHHscVIKuooXXcBkkX-dHu0LaGSGGNqCBRsDNGHiTEx6ghdevyVUzfHSRbvLBMbrud4GLniC5Xmzj9ltc-LVRPsW1b8/s1600/344.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 180px; height: 274px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3QjLi-y_qm2RgscnwfGRVb9K9hoZsSIPu-zzgfq8xQFoxD_UmmtHHscVIKuooXXcBkkX-dHu0LaGSGGNqCBRsDNGHiTEx6ghdevyVUzfHSRbvLBMbrud4GLniC5Xmzj9ltc-LVRPsW1b8/s320/344.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5530416832351154162" border="0" /></a>«Lara no havia nascut encara i Aya Maria, la meva primera filla, estava a punt de fer els tres anys. A la guarderia, barrejava el català i el castellà amb l’arameu i l’àrab. Resultava especialment graciós, i alhora gratificant, sentir com conjugava verbs arameus i àrabs en frases catalanes o castellanes. Ho feia amb la naturalitat de la flor que s’obre a la rosada. Però als seus ulls preciosos hi restava, sovint, una pinzellada de desconcert. No l’entenien del tot, i ella tampoc entenia per què no l’entenien. Jo intentava explicar-li que les seves arrels interferien en el seu present i l’enriquien. Em preguntava pels avis, i per què no en tenia. Li vaig dir que vivien en un país molt llunyà, però que hi havia un avi que mai l’abandonaria i que es deia Ximxa,<br />“el déu sol dels assiris”. Li vaig regalar un penjoll amb la figura de Ximxa i, mentre Aya Maria anava a fer-ho saber a totes les seves joguines, jo em vaig posar a escriure qui era i d’on venia el seu pare. A explicar-li per què li transmetia coses que la feien sentir diferent, tot esperant que, quan la vida la rapti del seu món de princeses i papallones, ella mateixa pugui decidir qui vol ser.»<br /><br /><strong><em>Arrels nòmades</em> és el relat d’una vida a l’Iraq. Els personatges, les escenes, les emocions i els sentiments humans s’evoquen amb una claredat i una força magistrals.<br />Pius Alibek inicia una incursió, poderosa i prometedora, a la literatura catalana. Fa que l’encís d’Orient es respiri familiar a aquesta riba.<br /></strong>morfuhttp://www.blogger.com/profile/14934399323211481486noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6742936593562649535.post-50477968013034609492010-10-08T00:25:00.000-07:002010-10-08T00:26:17.838-07:00<iframe src="http://player.vimeo.com/video/15594486" width="400" height="225" frameborder="0"></iframe><p><a href="http://vimeo.com/15594486">Iker and Eneko Pou | The Hardest of the Alps # 6 | Climbing Zahir</a> from <a href="http://vimeo.com/stcollective">story.teller</a> on <a href="http://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>morfuhttp://www.blogger.com/profile/14934399323211481486noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6742936593562649535.post-4280098352130169022010-10-02T22:56:00.000-07:002010-10-02T22:59:20.828-07:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGcie2oWx6Ugczb3sKxmCFXXH7pyixtOUKXNNFRFFHlZMXvxTxSri8o-1SVy1vP91UzfNxFpUgzmBBhhoayPs1VQXO5HUnbcNxUhGLyHTner_S0hze37T9mohZEwfLJ3_fr_X6bMweSRs5/s1600/IMGP0867.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGcie2oWx6Ugczb3sKxmCFXXH7pyixtOUKXNNFRFFHlZMXvxTxSri8o-1SVy1vP91UzfNxFpUgzmBBhhoayPs1VQXO5HUnbcNxUhGLyHTner_S0hze37T9mohZEwfLJ3_fr_X6bMweSRs5/s400/IMGP0867.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5523695311843511618" border="0" /></a>morfuhttp://www.blogger.com/profile/14934399323211481486noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6742936593562649535.post-57491365856514068842010-10-01T23:05:00.003-07:002010-10-01T23:14:31.693-07:00Ha mort KURT ALBERT<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfwxMb7wsW4DNvLhX510tZH5KaMZZEzhSZBuyzNk8t5mKX_fjjj7sViKbLOifIru5OZsLr1-L6GeBdM3R7f3CJWqbxfR1pOsePNA_RsLYv6iOjTCVnsphEFTm-xafqIRXqEPIZBL3uK1jN/s1600/5856.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 279px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfwxMb7wsW4DNvLhX510tZH5KaMZZEzhSZBuyzNk8t5mKX_fjjj7sViKbLOifIru5OZsLr1-L6GeBdM3R7f3CJWqbxfR1pOsePNA_RsLYv6iOjTCVnsphEFTm-xafqIRXqEPIZBL3uK1jN/s400/5856.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5523326256003771314" border="0" /></a>Aquesta setmana hem rebut la mala notícia de la mort d'un dels mestres que hi ha hagut mai dins de l'escalada. Kurt Albert el pioner del red point, de l'escalada lliure, un filòsof de les parets.<br /><a href="http://www.kurt-albert.de/"><span class="f"><cite>http://www.<b>kurt</b>-<b>albert</b>.de</cite></span></a><br /><i><b><br />Kurt Albert -significant ascents and dates<br /> 1954</b> Born in Nürnberg, Germany on 28/01<br /> <b>1968</b> Started climbing in home Frankenjura<br /> <b>1973</b> Trip to the Elbsandstein. Opened eyes to potential of free climbing<br /> <b>1975</b> Development of the Rotpunkt philosophy. The Adolf-Rott-Ged. Weg (VI+) in the Frankenjura was the first route to be marked with a red dot<br /> <b>1977</b> FA Devil's Crack (VII) & Osterweg (VIII-), Frankenjura<br /> <b>1979</b> Solo Devil's Crack (VII), Röthelfels, Frankenjura<br /> <b>1980</b> FA Rubberneck (VIII+), Richard Wagnser Fels, Frankenjura<br /> <b>1981</b> FA Sautanz (IX-), Frankenjura<br /> <b>1982</b> FA Magnet (IX-), the hardest route in the Frankenjura<br /> <b>1986</b> Solo Fight Gravity (VIII+), Richard Wagnser Fels, Frankenjura<br /> <b>1987</b> FFA Hasse - Brandler (VIII) on Cima Grande, Dolomites<br /> <b>1987</b> FFA Swiss Route (IX-) on Cima Ovest, Dolomites<br /> <b>1987</b> Solo Rubberneck (VIII+), Richard Wagnser Fels, Frankenjura<br /> <b>1988</b> Solo Courage Fouyons (7b), Buoux, France<br /> <b>1988</b> FFA Yugoslav route (7a+), Nameless Tower, Karakorum<br /> <b>1989</b> FA Eternal Flame (IX-, 3 points of aid), Nameless Tower, Karakorum<br /> <b>1990</b> FA Riders on the Storm (IX), Paine Central Tower, Patagonia<br /> <b>1993</b> FA Stairway to Heaven (IX), Roraima, Venezuela<br /> <b>1994</b> FA Moby Dick (IX+), Ulamertorsuaq, Greenland<br /> <b>1995</b> FA Royal Flush (IX), Fitz Roy, Patagonia<br /> <b>1995</b> FA Fitzcarraldo (VIII+) Mount Harrison Smith, Cirque of Unclimbables, Canada<br /> <b>1996</b> FA Gelbe Mauer (IX) Tre Cime di Lavaredo<br /> <b>1997</b> FA Nordlicht (VIII+), Tupilak, Greenland<br /> <b>1998</b> FA El Condorito (IX), Aguja St. Exupery, Patagonia<br /> <b>1999</b> FA Vela y Viento (IX-), Aguja Mermoz, Patagonia<br /> <b>1999</b> FA Hart am Wind (VIII+), Cape Renard Tower, Antarctica<br /> <b>2000</b> Repeat of Franco Argentine route, Fitz Roy, Patagonia<br /> <b>2000</b> FA Odyssee 2000 (VIII+, 500m), Baffin Island, Canada<br /> <b>2002</b> FA on Vampire Peak (VIII+), Lotus Mountain, Canada<br /> <b>2003</b> Repeat Story About Dancing Dogs (IX/600m) Mt. Poi, Ndoto Mountains, Kenya<br /> <b>2006</b> FA El Purgatorio (650m/IX), Acopan Tepuis, Venzuela<br /> <b>2007</b> Expedition to Sablija, Ural, Russia<br /> <b>2008</b> FA El Nido del TirikTirik (7b/400m) Castillo, Venezuela<br /> <b>2009</b> FA Hotel Guácharo (7a+/550m) Roraima-Tepuis, Venezuela<br /> <b>FA</b> = First ascent<br /> <b>FFA</b> = First free ascent</i>morfuhttp://www.blogger.com/profile/14934399323211481486noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6742936593562649535.post-21913593742486912812010-10-01T06:04:00.000-07:002010-10-01T06:35:37.899-07:00Yo no era independentista<span style="font-size:100%;">Yo no era independentista. Lo escribo así, en español, una lengua en la que fui instruido en tiempos del Dictador y en la que he publicado varios libros y múltiples artículos y con la que me relaciono con gran cantidad de amigos y conocidos. No es mi lengua materna, lo es el catalán, y me siento orgulloso de dominarla. A pesar de la ya mencionada imposición. ¿Un ejemplo? Cuando estudiaba bachillerato, la profesora de biología me hizo salir al entarimado y me preguntó el funcionamiento del aparato digestivo, con los nervios propios de mi timidez, al llegar al punto de hablar del hígado, me salió su designación catalana, “fetge”, y la mezquina profesora me soltó una bofetada. <br />Yo no era independentista. Siempre he entendido que lo que algunos llaman “problema catalán” es en realidad el “problema español”. La mayoría de los que hablan de lo catalán como de algo problemático lo hacen desde la ignorancia, ellos solamente hablan una lengua. Una exalumna, ahora amiga, hablaba euskera y español, vino a vivir a Cataluña y ahora también domina perfectamente el catalán. Si fuera a vivir a Galicia, seguro que aprendería el gallego. Sin problemas. Por una estricta cuestión de confraternización.<br /> Yo no era independentista. Tenía la ilusión (que, por lo que parece, viene de iluso) de que podríamos abandonar ese suplicio agónico del Estado de las Autonomías y construir un verdadero estado federal. Pero ha sido todo un engaño, un engaño de los políticos, de los españoles y de los catalanes, soy consciente de ello. Yo no era independentista porqué pensaba que los estúpidos tópicos y las nefandas mentiras que vierten sobre Cataluña los medios de comunicación carpetovetónicos, ahora también el Tribunal Constitucional, serían superados por los individuos. Pero demasiados ciudadanos españoles se han aferrado al anticatalanismo más cerril. ¿Dónde están las voces de mis amigos españoles que tantas veces me habían confiado su apuesta por el federalismo, por la España plural? <br />Yo no era independentista. Y, ¿qué debo hacer ahora? ¿Someterme a los dictados de unos juristas que quieren imponer la lengua única, la España indivisible? Justamente, una vez más, los españoles que hablan una sola lengua se atreven a sugerir —a proponer, a ordenar— que saber más de un idioma peninsular es una pérdida de tiempo, si no una injuria. Wittgenstein decía que con cada lengua comprendemos el mundo de una manera distinta, pero el Estado español se dirige a la uniformidad. Con el silencio de tantos y de tantos ciudadanos que asienten sin pestañear. Jo no era independentista. Però vaig prometre’m que mai més ningú no em donaria una bufetada per fer servir la llengua amb què els meus pares em parlaven de petit, la mateixa amb què he explicat contes als meus fills, amb què he escrit els meus textos més íntims, amb què he parlat d'amor i de llibertat. Amb mi que no comptin. <br /><br /><span style="font-size:85%;"><br />JOAN MARIA MINGUET BATLLORI<br /> Doctor en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona.<br /> Professor d'Història de l'Art Contemporani i d'Història del Cinema a la Universitat Autònoma de Barcelona. <br />President de l'Associació Catalana de Crítics d'Art (ACCA)</span></span><style>@font-face { font-family: "Arial"; }@font-face { font-family: "Arial Unicode MS"; }p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }p { margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; font-size: 12pt; font-family: "Arial Unicode MS"; }div.Section1 { page: Section1; }</style><style>@font-face { font-family: "Arial"; }@font-face { font-family: "Arial Unicode MS"; }p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }p { margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; font-size: 12pt; font-family: "Arial Unicode MS"; }div.Section1 { page: Section1; }</style><style>@font-face { font-family: "Arial"; }@font-face { font-family: "Arial Unicode MS"; }p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }p { margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; font-size: 12pt; font-family: "Arial Unicode MS"; }div.Section1 { page: Section1; }</style> <style>@font-face { font-family: "Arial"; }@font-face { font-family: "Arial Unicode MS"; }p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }p { margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; font-size: 12pt; font-family: "Arial Unicode MS"; }div.Section1 { page: Section1; }</style><style>@font-face { font-family: "Arial"; }@font-face { font-family: "Arial Unicode MS"; }p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }p { margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; font-size: 12pt; font-family: "Arial Unicode MS"; }div.Section1 { page: Section1; }</style>morfuhttp://www.blogger.com/profile/14934399323211481486noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6742936593562649535.post-49909494049815507202010-09-29T05:52:00.001-07:002010-09-29T05:55:43.885-07:00... a en CruellsBous i Boues , Vickings i vickingues<br /><br />El proper dotze d ' octubre ( diada de l imperi español commemora la conquesta i destruccio de les seves colònies des de 1492 ) assassins com diria en Llach , doncs b aquest pont tindrà lloc a Vilanova de meià , la trobada de Taradellencs i escaladors a Vilanova de meià per recordar en Jordi Cruells .<br /><br />La trobada serà com l any passat el cim de Roca Alta on escaladors i caminadors ens trobarem a mitja tarda i faem un brindis i elque fagi falta . Tambe dir que hi ha una via pendent d acabar que va començar en Jordi i si algu s apunta ens podriem dedicar a acabarla aquests dies .<br /><br />Fins aviat !morfuhttp://www.blogger.com/profile/14934399323211481486noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6742936593562649535.post-79879643253932949032010-09-29T05:50:00.000-07:002010-09-29T05:51:47.368-07:00... I ARA VOLEN TANCAR LA TORRATXAPublicat per Centre Social de Vic a les 9/29/2010 11:32:00 AM<br /><br />Ja fa temps que les entitats de Vic sembla que fem nosa a l’Ajuntament. Per una banda parlen de participació ciutadana i de fomentar l’associacionisme, però per una altra banda ens estan tancant espais per la participació, condicions per desenvolupar les activitats i llocs per autogestionar-nos econòmicament.<br /><br />En els últims mesos hem vist com, per posar alguns exemples, després de molts anys s’han fet fora les entitats de la zona de bars de MMVV. L’excusa donada pel socialista Josep Burgaya era que “les entitats suposen una competència deslleial pels bars ja que no paguen impostos”. També s’han eliminat actes de festa major organitzats per entitats com Les Nits del Lloro, s’ha reduït considerablement el suport econòmic i material per la Festa Major Jove, o no es promou una comissió de festes amb les entitats. Les associacions de veïns també estan descontentes amb la rebaixa de les subvencions per organitzar les festes del barri, ja que els diners només serveixen per pagar al mateix Ajuntament un punt de llum i el muntatge d’un entarimat.<br /><br />Aquesta política que fomenta la participació ara ens ha tocat al CSA La Torratxa. I és que ens ha arribat una notificació de l’Ajuntament en què en el termini de dos mesos es procedirà a tancar l’espai. L’excusa és que no tenim una llicència d’activitats, la qual la proporciona el mateix Ajuntament. Els requisits necessaris per a la llicència són impossibles de complir per a una entitat sense ànim de lucre, i l’Ajuntament ho sap. De fet, mai s’havia demanat la llicència als qui abans havien ocupat l’edifici. Per què se’ns demana ara a nosaltres? Tots els locals municipals compleixen amb els requisits de la llicència, o això és una decisió política?<br /><br />La Torratxa omple un buit que les institucions mai han sigut capaces de donar ni als joves, ni a les entitats. La Torratxa ha servit a desenes d’associacions i a més de 600 socis per desenvolupar-hi centenars d’activitats; exposicions, xerrades, cicles de cinema, classes gratuïtes d’anglès, italià o català, així com també d’història de Catalunya o de Photoshop i jornades de formació diversa. A La Torratxa hi ha nascut una cooperativa de consum ecològic, s’hi ha fet concerts amb grups de la comarca, ha sigut l’embrió de la Festa Major Jove, ha servit com a local d’assaig de grups amateurs de teatre, hi ha un servei de internet, una biblioteca i un rocòdrom. I a canvi de tot això, l’únic que rebem del govern de la ciutat és una trista notificació a la bústia per tancar-nos el local. Que no teniu vergonya? Per què ara de sobte decidiu que ens voleu fer fora? Perquè no heu vingut a parlar amb nosaltres? Per què sabent que el local en qüestió (antic local dels sagals d’Osona) no complia amb la llicència d’activitats des de sempre, ara ens doneu sols dos mesos de marge per presentar-la? Per què no es demana la llicència d’activitats a tots els locals de la ciutat on es fan actes públics? Per què ara que es comencen a olorar les eleccions municipals? És una qüestió de queixes veïnals per el soroll d’algun concert acústic fet a la Torratxa aquest estiu, els quals sempre van complir un estricte horari de tancament puntual (mai més tard de mitjanit)? O potser eren perquè durant la festa major de la ciutat s’havia organitzat un vall de festa major? Senyors de l’ajuntament, que potser us fem nosa? voleu una ciutadania activa? O us facilitaria més la feina una ciutadania passiva?morfuhttp://www.blogger.com/profile/14934399323211481486noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6742936593562649535.post-37123117260231283182010-06-24T01:37:00.000-07:002010-06-24T01:52:12.684-07:00AFRICA CONTINENT MUSICAL Tapes from Africa<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUNBx-UyTX5h87ar4JYCgrIQ8qCGH0AxVPnCldcick0JPNGIkUjrweRYJi-zR1BIrBTVIfNsR0uu3dQM8nyKtqmk5dRjpvvySIu9CfI-nfYHzbWrVRK42UyMxZqA9i7avOKdNPPDpAD5RZ/s1600/SoundSystem+(1).jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 271px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUNBx-UyTX5h87ar4JYCgrIQ8qCGH0AxVPnCldcick0JPNGIkUjrweRYJi-zR1BIrBTVIfNsR0uu3dQM8nyKtqmk5dRjpvvySIu9CfI-nfYHzbWrVRK42UyMxZqA9i7avOKdNPPDpAD5RZ/s400/SoundSystem+(1).jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5486260173700793298" /></a>Amant de la música africana ! us passo aquest seguent enllaç. Es d'un Paio que recorre tot el continent Africà en busca de les bones vibracions músicals. Com us podeu imaginar al bressol musical no li falten notes, eus al contrari, enregistrades amb K7 format habitual hi trobareu delicies per fer-vos bellugar. A més tels pots descarregar . OOOOOhhhh AFRICA ...<div><a href="http://awesometapesfromafrica.blogspot.com/">http://awesometapesfromafrica.blogspot.com/</a></div>morfuhttp://www.blogger.com/profile/14934399323211481486noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6742936593562649535.post-46673683102797260092010-05-01T06:03:00.000-07:002010-05-01T06:05:06.714-07:00NOU PORTALBones a tots i totes,<br /><br />Us informo de la inauguració d'un nou portal web de venta d'articles de muntanya de 2a mà de l'àmbit de l'escalda, alpinisme, gel, esquí, surf, llibres i guies. Té un entorn molt simple i intuïtiu, que fa que sigui fàcil d'usar, podeu penjar articles que us volgueu treure de sobre i guanyar-hi uns calerons, tan necessaris en època de crisis.<br /><br />Cal dir que de moment sols disposa de 4 articles a vendre (penjats x mi), però espero que en el futur, esdevingui un portal de referència.<br /><br />Pròximament apareixerà en Google, de moment per accedir-hi ho heu de fer via Url: http://www.8mil.es<br /><br />Espero que us agradi,<br /><br />Un Saludo i ens veiem per les parets !!!morfuhttp://www.blogger.com/profile/14934399323211481486noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6742936593562649535.post-5527047762735397482010-04-10T03:39:00.000-07:002010-04-10T03:59:07.811-07:00un documental sobre Dean Potter<object width="560" height="340"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/j8A0FejuhhY&hl=es_ES&fs=1&color1=0x3a3a3a&color2=0x999999"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/j8A0FejuhhY&hl=es_ES&fs=1&color1=0x3a3a3a&color2=0x999999" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="560" height="340"></embed></object><div>Sobre la vida d'un dels millors escaladors que hi ha hagut mai i que segueix traçant linees de somni amb una filosofia molt singular, es l'únic Dean Potter. Un Documental de 5 parts. Una joia! </div>morfuhttp://www.blogger.com/profile/14934399323211481486noreply@blogger.com0