A la mort

Cal no donar per fet que demà hi hagi un demà per a nosaltres:
saber-ho sense esglai ens fa més rics i més audaços,
més intensos, més capaços de contemplar aquest món amb més profunditat;
l’avidesa de la vida dóna a tot més meravella,
l’amor demana més, inventa més, es renovella,i tot,
com més mortal, demana més eternitat.

Oh mort, que has dibuixat al meu davant
un horitzó i una certesa,que m’has dit que no tinc res,
que m’has alleugerit un xic el pes de l’angoixa per la fama i la riquesa,
no m’omplis ara tu de neguit i de tristesa,no em facis amargat i displicent,
sinó lliure de debò amb aquesta alada lleugeresa
que dóna pensar en tu, de tant en tant, serenament.


David Jou

La vida de vegades és molt injusta ... avui és un dia molt trist i plè de records. Estar lluny de casa fa que senti encara un vuit més fort dins meu. En Pau ens ha deixat i costa de creure, el seu somriure, la seva felicitat, les seves ganes de viure , els bons moments de festa, la seva positivitat per tot ... set trobarà molt a faltar! però et recordarem per sempre !

poques paraules ...

Són poques les paraules que ultimament deixo penjades al blog, es que , ultimament em pasen moltes coses i tinc poc temps per assimilar-les. Falta temps, però ja n'hi haurà, tard o d'hora tot aflorirà. Res, que passeu un molt i fantàstic estiu amb moltes escalades, moltes festes majors, molta disbauxa i aprofitant tot el que pogueu ! que sigueu feliços jo ho sóc molt !