Em deixo anar, sota els meus peus, el gran paisatge. De vegades somio que volo i m'enlairo molt amunt. Des d'allà dalt puc veure que n'és de petit tot ... i toco de peus a terra, tot i que estic molt enlaire. Com la humanitat veu les formigues? i Univers la Humanitat?
divendres, 1 d’agost del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada