"Viatjar sempre és una forma de destinació, deia l'escriptor nord americà Richard Ford. Marxar lluny -deia- permet a les persones ser menys el centre de les coses, una cosa que ningú no pot assolir al propi país. El concepte de pàtria és ja, en si mateix, l'antítesi d'aquest sentiment. A casa nostra tot gira al nostre entorn, al voltant de les nostres aspiracions i del que esperen els altres de tu. En viatjar, ens allunyem de l'epicentre de la nostra vida i podem mirar cap a dins nostre sense obstacles ni filtres."
"A mesura que avances, oblides el drama de la partida i la noció del fracàs. El camí ens invita al descobriment, convoca sorpreses i ens apropa a l'enigma de l'arribada. Marxar és una mica morir, i arribar és renéixer."
2 comentaris:
merci morfu, és el que necessitava sentir.
pau
Ep Morfu!
Com sempre, llegir el teu blog omple d'allò més. Gràcies per compartir vivències, textos, i il·lusions!
Una abraçada des de Canadà, on tot just acabo de tornar de 4 dies de travessa pels Icefields... Brutal!!
Edu
Publica un comentari a l'entrada