"El públic, situat a banda i banda, forma part de la funció gràcies a la il·luminació i a alguns gestos de complicitat dels intèrprets. Lluny de l’artifici i la gratuïtat, Ollé aposta pel minimalisme absolut i aquí sí, menys és més (...). Una escenografia signada per Jon Berrondo que recordarem durant molt de temps. Ollé esquitxa la verborrea existencial del príncep (Ivan Benet) amb sobiranes pallassades. les d’un rei (Lluís Marco) i una reina (Àngels Poch) que provoquen les riallades del respectable."La veritat, he disfrutat molt veient aquesta obra de teatre, a més, ara feia temps que no hi anava i aquest cop no hi havia excusa. Un bon amic hi feia de princep.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada