ALEIX SALÓ

“Parlar de l’Aleix Saló és fer-ho de capgrossos sense nas (i amb boca esporàdica) i de mala llet. La seva mirada crítica (sota un prisma còmic) de la realitat la trobem cada dia a les tires còmiques Cornuts! que publica al Directe.cat. És la millor manera d’estar el dia de tot el que passa en el nostre petit país (Guardiola dixit) i de descarregar tensió amb una bona rialla (fins i tot amb els “acudits idiotes” que, de tant en tant, ocupen la tira). Ja l’havíem vist debutar al món del còmic en paper amb Fills dels 80. La generació bombolla, una radiografia de tota una generació que ha vist (hem vist) com es capgirava la truita de l’estat del benestar i com, a sobre, hem de pagar els plats trencats. Si encara no l’heu llegit, no sabeu què us esteu perdent. Ampliant fronteres lingüístiques, l’Aleix dóna el salt al mercat espanyol amb Españistán, publicada per Glénat al darrer Saló del Còmic.

La referència bàsica (que no única) de l’obra, pel que fa al seu desenvolupament, ens la dóna el mateix autor a l’epíleg. La història és tot un homenatge al Senyor dels Anells del mestre Tolkien. Però tranquils si no formeu part de l’horda de seguidors tolkenians. El que predomina a Españistán és aquesta mirada crítica tan característica dels capgrossos de l’Aleix focalitzada, en aquest cas, en el país que dóna títol al volum. El retrat és contundent, però no per això menys real. Un cop més, l’humor s’utilitza com a instrument per a descarregar el malestar que provoca la situació que vivim. I es tracta d’un molt bon instrument a mans de l’Aleix. Les referències que podem resseguir a l’obra no acaben aquí, ni molt menys. No us vull desvetllar cap moment crucial, però és fàcil reconèixer alguns dels animals televisius que habiten les pantalles de moltes llars espanyoles (i també catalanes) i, fins i tot, la recreació de moments ja clàssics de la nostra televisió (algú ha dit APM?).

Amb Españistán l’Aleix s’atreveix a donar el salt amb una publicació monogràfica i unitària (tot i la temàtica unitària, Fills dels 80 està format per diferents seqüències dividides temàticament) i ho fa ficant el dit a la nafra. És una llàstima no poder llegir aquesta obra en català (la vida és bonica, però complicada que diuen Els Pets), però el fet de publicar-se a nivell estatal ofereix la possibilitat, a la resta de pobladors del país veí (i que, de fet, apareixen a les pàgines del còmic) de descobrir el talent i la visió crítica d’aquest ninotaire que traspassa fronteres i que reflecteix com ningú les nostres misèries. Per cert, tot i les 144 pàgines, us quedareu amb ganes de més. De molt més.”

El meu agraïment més sincer a en Nightwing80 i a la resta de col·laboradors de Comicat pel seu incansable suport als autors catalans.