Energia positiva

Ell, en Ricardo, feia ganxo amb un bon piano a la carretera dels voltants de Benasc. Encara no el coneixiem però vam parar. - A donde vas ? -Voy a l' Aneto. -Pues nosotros también, sube con nosotros . I així va començar aquesta gran amistat, del moment precís, d'un instant. L'any 2003 vam visitar la Cordillera Blanca i en vam poguer escalar alguns dels seus espectaculars pics aconsellats per un gran coneixedor de les seves muntanyes, en Ricardo. Aquests dies gràcies al casament de la seva germana a Holanda, i d'un permis de visat, ens ha pogut visitar aquest cop ell a nosaltres. Quina merda aquesta burocràcia que posa través a les bones relacions. Nosaltres ho tenim molt bé per anar al Perú, el visat a l'aeroport. Un Peruà ho té complicadíssim per venir aqui, traves i traves per aconseguir-ne un. Total, que ens hem fet un fart de piar sobre muntanyes, escalades i nous projectes. Ganes de tornar a la Cordillera Blanca i poder escalar juntament amb ell m'han quedat quan ens em despedit.

Se però que tard o d'hora hi tornaré INCHA-ALLA!

També he pensat que si el món fos una mica més obert de ment, situacions com aquesta es podrien reproduir arreu, seria bonic no? Me'n vaig de viatge i sempre que en torno veig que la nostra societat necessita un canvi a marxes forçades, potser la crisi ens pot ajudar a recuperar uns valors de la vida que molta gent ha perdut des de fa temps. Desempellagar-nos de les falses pors que sembren societats de consum desmesurat, unir-nos més, ajudar-nos enlloc de ser tant egoistes. Deixar-nos d'egocentrismes i de fames que no porten enlloc. Ser i viure, sentir i emocionar-se ... deixar-se anar ! Viure positivament! en definitiva saber escoltar el nostre cor.