Garses al refugi de Torino

Alerta: “garses” al refugi italià Torino ! Tota la vida hem sentit explicar als avis que les garses són uns ocells ben especials. Tenen la característica d’enamorar-se de les coses dels altres i agafar-les, sense pensar què s’emporten ni en el valor del que s’emporten. Doncs bé, amb aquestes quatre ratlles volem presentar-vos una nova espècie d’aquestes aus localitzada exactament al refugi alpí Torino. El passat mes de maig, durant les festes de Pasqua, vam anar a fer la cara nord de la Tour Ronde, en la vessant italiana del massís del Montblanc. La muntanya va donar-nos una d’aquelles satisfaccions immenses en poder arribar fins al pic i gaudir des de l’altura d’una visió corprenedora de la zona: la “Mer de glace”, els “capuchins”, la cresta de Peuterey, etc. I tornàvem cap al refugi amb aquella sensació de plenitud que és una barreja de sentiments a flor de pell i fatiga. Ja sabeu de què estem parlant perquè ho haureu experimentat més d’una vegada. Ara bé, en arribar al refugi, la nostra alegria va fer-se amarga. Ens havien robat tot l’equipatge que no vam portar cap a l’ascensió. O sigui: quatre sacs de dormir “J. Gálvez”, manoples, forros polars i tot el que contenia la funda de bivac que havíem deixat dins el refugi. A les cinc del matí, a trenc d’alba, havíem sortit del refugi i a les tres de la tarda, després d’una jornada realment cansada, hi tornàvem. El refugi, però, aquesta vegada no va ser per a nosaltres un lloc de descans o aixopluc, sinó que va convertir-se en un lloc molt i molt desagradable. De seguida vam fer saber la notícia del robatori al personal del refugi i vam obtenir una resposta absolutament grollera i fora de lloc per part seva. Una bronca ens caigué a sobre i encara no sabem el motiu. Tenim però la certesa absoluta que les garses que vam enamorar-se del nostre material no rondàvem massa lluny i per això, ara que ja no podem fer-hi res, simplement volem advertir a tots els apassionats de la muntanya que cal estar molt atent amb aquestes “garses” tan peculiars del refugi Torino. Potser si llogueu un guia de muntanya allà mateix, feu un bon tiberi i una despesa notable al refugi, convertint la muntanya en un gran parc temàtic o bé, encara pitjor, en un trist centre comercial, no tindreu l’oportunitat de trobar-vos en aquesta situació. Tal vegada, aquestes “garses” només ataquen els joves com nosaltres amb poder adquisitiu limitat i amb un amor cap a la muntanya i la llibertat infinits. Nota.- No tenim res contra les garses. Volíem una manera irònica de dir les coses i elles no en tenen cap culpa. Esperem que sabran disculpar-nos.