He après que ningú
La vida dona moltes voltes i aquest cop m'ha tocat una loteria molt especial; la de tornar assaborir els valors de la vida. Estic a la primera planta de l'Hospital de la Valldebrón, a la unitat de lesions medul.lars estirat al llit esperant pronòstic. Ja m'han fet unes quantes proves després d'aquest dilluns accidentat que he tingut tot muntant una tirolina a la plaça nova de Torelló, tot preparant l'esperat carnaval. Just després de despenjar-me, assaborir el pati de Torelló sota els meus peus , un cop arribats al cap davall un problema sobre forces i politxes m'ha fet caure uns 5 metres fent una paràbola, primer posant un peu i després caient de cap al bell mig de la plaça. A partir d'aqui ja us podeu imaginar: especulació i xafardeig; Tu diràs, amb l'equip de Tv3 al costat fent un divendres la plaça encara estava més plena d'aborrits i morbosos. Total, jo animat, tot i el xoc no he perdut la conciència i deseguida me deixat endur per les circumstàmcies. Moltes cares que em miraven i estaven preocupades per mi, i jo que ja em volia aixecar ... massa sang? una doctora molt amable tot sortint del super ha fet els primers auxilis, llavors el SEM, els metges ... camilla per imobilitzar l'esquena ... jo també he fet els meus pronòstics bellugo els peus, em trobo bé, tinc tacte, em tranquilitzo ... l' Isacc, l' Edu, l' Ernest, en Morenu, en Sidro fent costat amb cara d'espentats ... tranquils estic bé els deia ... llavors cap el cap de futbol a esperar l'helicòpter rumb cap on estic ara envoltat de bona gent i grans professionals. La corda té ànima.
Quan en algun moment dos escaladors s’uneixen amb la corda per fer alguna via, a través d’aquesta corda hi ha una unió i un intercanvi.
Una miqueta de l’ànima del company d’escalada es passa a tu i un bocinet de la teva ànima es queda amb el teu company.
Ja poden passar dos, cinc deu anys o més, sempre ens queda aquesta unió,
Quantes més històries i vies passem junts, més gran es fa el tros d’ànima que rebem i traspassem.
El dia que aquest company marxa per sempre, s’emporta el seu tros d’ànima que ens havia deixat i ens deixa un forat.
Vanessa i Sebastià, en alguns de nosaltres ens heu deixat un buit enorme.
Ens queda el record.
paraules sabies de l'Annalisa
La doctrina del xoc és el relat aterridor de com el lliure mercat avança de manera desbocada en aquelles societats massa terroritzades o desorientades per protegir els seus interessos però, sobretot, és la història real del nostre present, tot allò que els governs del primer món ens amaguen i no volen que coneguem. Text de contraportada
Entrades
Comentaris
