divendres, 24 de juliol del 2009

La vida de vegades és molt injusta ... avui és un dia molt trist i plè de records. Estar lluny de casa fa que senti encara un vuit més fort dins meu. En Pau ens ha deixat i costa de creure, el seu somriure, la seva felicitat, les seves ganes de viure , els bons moments de festa, la seva positivitat per tot ... set trobarà molt a faltar! però et recordarem per sempre !

2 comentaris:

mercè ha dit...

tot i la distància estem tots junts, una abraçada...fins aviat

roger ha dit...

doncs quin desastre, però cal seguir lluitant, sempre estarà entre nosaltres si està en els nostres pensaments, en el nostre record, ara serem forts per seguir endavant, no ens caldrà mai oblidar-lo...