dissabte, 25 de juliol del 2009

A la mort

Cal no donar per fet que demà hi hagi un demà per a nosaltres:
saber-ho sense esglai ens fa més rics i més audaços,
més intensos, més capaços de contemplar aquest món amb més profunditat;
l’avidesa de la vida dóna a tot més meravella,
l’amor demana més, inventa més, es renovella,i tot,
com més mortal, demana més eternitat.

Oh mort, que has dibuixat al meu davant
un horitzó i una certesa,que m’has dit que no tinc res,
que m’has alleugerit un xic el pes de l’angoixa per la fama i la riquesa,
no m’omplis ara tu de neguit i de tristesa,no em facis amargat i displicent,
sinó lliure de debò amb aquesta alada lleugeresa
que dóna pensar en tu, de tant en tant, serenament.


David Jou

1 comentari:

Anònim ha dit...

Quina força tenen aquests versos! Imagino que al seu darrera hi ha el record meravellós d'en Pau. Algunes coses només poden expressar-les els poetes, i així i tot, la seva paraula queda curta.