Quina felicitat i quina pau que visc quan veig nevar. Em sento molt més lliure que no pas atrepat. I de seguida surto i m'esbargeixo amb la neu. La frescor de l'aire, el so de les petjades obrint traça en el paisatge verge, el fred que ens fa sentir vius... De cop, les boires que s'aixequen com si es tractessin d'un taló deixen veure l'epectacle natural que més gratifica. Que bonic que és tot això ! que bonic que és el Lluçanés. Observo i em deixo endur. Les vaques intenten buscar pastura, al fons: el Puigmal, el Pedraforca, la serra d'Ensija ... quin Pirineu ! Avui no transita ningu per les carreteres locals tret de quatre pagèsos que amb els seus tractors s'obren pas en aquest bell paisatge, i quatre aventurats que disfruten del moment. I quan arribi la nit guardeu-vos del fred.
Entrades
2 comentaris:
Ei Morfu!! Què taaal? Des de terres veines et saludem, també envoltats d'un preciós paisatge akets díes. Els vostres blogs ens agraden molt i flipem amb l'activitat que us porteu a sobre,de puta mare , no pareu i aprofiteu a tope!! Està molt i molt bé perquè així anem sabent notícies vostres encara que sigui virtualment.
Bé , majete havíam si fem una trobadeta tots plegats,ens agradaría fer un viatget a taghia ja en parlarem + endavant.
Molts records i petonarros per tothom, fins aviatSALUT I BON ANY!!
Estàs fet un poeta en potència!
Publica un comentari a l'entrada