per si les màscares de primavera
indueixen paranys i miratges,
vull tenir el cor d'una savina.
Llast de fusta morta, nua,
el gest del dolor precís,
la forma impossible.
Per abocar-me als meus cingles
en tinc prou de batre
tot el meu temps
a l'espai de la possibliltat,
a l'oreig de la valentia,
i al capdevall
omplir un cul de sac,
tan migrat,
tal lleuger ...
Entrades
