s'acosten les SENYORETES 2009

+ info a www.deixebles.org

Mar de Roca

Aquest cap de setmana hem estat al Montsant frikejant i aprofitant els bons sectors que ens donen aquestes terres. Fent escalada comode a Siurana i El racó de misa, els dos sectors que hem visitat, molt bon temps amb bons amics. I un final de dia amb una llum que m'ha ofert la possibilitat de tirar bones fotografies, aquí en teniu un parell. A dalt en Marc encadenant un 7b+ (o més, vés a saber) i a baix en Quim provant un vuité.
Àlbum de Fotos

dues cares del Matagalls

Te'l mires de lluny aquest hivern i sembla una muntanya imponent que s'aixeca per sobre les boires de la plana de Vic. Aquest paisatge t'atreu, llavors hi vas !

Hi vam pujar des de Collformic amb esquis de muntanya, amb molta neu, un dia radiant i bona companyia. Des del cim bones vistes de les Guilleries i el Pirineu. I com a premi una bona baixada fins el mateix coll ! Si la neu encara no ha fós, que no ho crec, aprofiteu per anar a fer esqui de muntanya al Matagalls ja que les condicions són òptimes!

ÀLBUM DE FOTOS

dj Morfú

El divendres 23 de gener, estaré a la festa que han organitzat els Insert Sound al Keeper posant discs de reggae, dub i jungle. De tan en quan una festeta no fa mal a ningú, je, je, je.

Còmic - La cumbre de los dioses

Amb aquesta entrega acaba la col.lecció de Jiro Taniguchi i Yumemakura . Un còmic manga de muntanya. Cinc volums que ens han fet vibrar de forma fantàstica l'aventura de Habu i fukamachi per escalar grans muntanyes de l'himalaia, una trama que narra l'història de Mallory i de l'alpinisme clàssic. Un còmic que ens ha sorprès des del primer volum. Distribuit per Ponent Món


“Algun dia cauré. Fins que no arribi aquest dia, seguiré. El dia que deixi la muntanya per por a caure, o quan m’oblidi de tu i comenci a pensar com tota la resta caient en la mediocritat... aquest dia vine’m a buscar. Encara no és el moment. Fins que no caigui seguiré. Et juro que seguiré. El què no puc fer es deixar-me caure. Això sí que no. Kishi. Kishi. No posis aquesta cara de pena. No em miris amb aquests ulls! Mira, jo mai he buscat la felicitat de manera egoista. No persegueixo la comoditat ni fujo del sofriment. Has de saber que l’únic que et puc prometre és això. Pots estar tranquil perquè jo no deixaré de venir a aquest lloc. El meu únic i etern destí és la muntanya.”

Nou plafó de Boulder a Osona

Bé, és per informar-vos que el Voltraganés tindrà un nou plafó de boulder! L'inauguració serà el dia 17 de gener a les 11 del matí amb una jornada de portes obertes i activitats diferents. Bé aquí us deixo amb el cartell. 

Radical Lliure Vrs. Escanyapobres (KO)

Bé, per fi la via l'escanyapobres ha passat a la història, que s'ha borrat del mapa de Montrebei! Enlloc d'ella s'ha obert amb molt encert i des de baix la nova, Radical Lliure. Una obra mestre dels escaladors Piju i Paco Rey que s'haurà de provar de cara el bon temps, sempre i quan la pila i el grau estiguin a l'altura. Si entreu el seu blog hi trobareu el relat de l'ascensió. Des d'Atreparts felicitar-vos per les vostre vies!  http://pijuclimb.blogspot.com/

NAMASTE de nou !

Ja tornem a tenir notícies dels nostres amics Quim, Genis i Núria. Ells ja porten tres mesos el Nepal fent de les seves. Si voleu seguir el seu viatge i veure'n bones fotos us recomenem el següent blog: http://kimnepal.blogspot.com/ . Aquests dies l'estan actualitzant des de Katmandú.

DAM. hip-hop made in Palestina

Entre les bombes, les pedres, les flames, els controls i els murs encara es poden obrir escletxes d'esperança a cop de cançó. DAM n'és la prova. Nascuts i criats a la ciutat de Lod, a uns vint quilòmetres de Jerusalem, DAM és una formació de hip hop palestina que en una dècada ha pogut consolidar la seua proposta musical des dels carrers d'Orient Mijà fins als de tot el planeta. La seua música és una mescla de ritmes àrabs, melodies mediterrànies i bases urbanes i les seues lletres (escrites en àrab, hebreu i anglès) parlen dels extremismes del dia a dia, del control social, de les exclusions o del fet de sentir-se estranger al teu propi país.  www.dampalestine.com

Fred, Pau i Llibertat !

Quina felicitat i quina pau que visc quan veig nevar. Em sento molt més lliure que no pas atrepat. I de seguida surto i m'esbargeixo amb la neu. La frescor de l'aire, el so de les petjades obrint traça en el paisatge verge, el fred que ens fa sentir vius... De cop, les boires que s'aixequen com si es tractessin d'un taló deixen veure l'epectacle natural que més gratifica. Que bonic que és tot això ! que bonic que és el Lluçanés. Observo i em deixo endur. Les vaques intenten buscar pastura, al fons: el Puigmal, el Pedraforca, la serra d'Ensija ... quin Pirineu ! Avui no transita ningu per les carreteres locals tret de quatre pagèsos que amb els seus tractors s'obren pas en aquest bell paisatge, i quatre aventurats que disfruten del moment. I quan arribi la nit guardeu-vos del fred.