diumenge, 23 de març de 2008

la Primavera

Aquesta matinada ha arribat la primavera!
Segons els clàssics, els antics grecs i romans, és el dia que la jove Persèfone, raptada per Hades (el déu de l'Inframón), retornava a la superfície de la terra per estar al costat de la seva mare, o sigui, la deessa de la naturalesa Démeter. D'aquesta manera, la mare s'alegrava pel retorn als seus braços de la seva filla, després de sis mesos de separació, i feia esclatar de joia les flors, els arbres i els animals. Al cap de sis mesos, exactament el 21 de setembre, però, la filla retornarà al món dels difunts amb el seu espòs i aleshores la mare s'entristia i la naturalesa es posava a dormir el llarg son de l'estiu i l'hivern. Mentre això no passi, que visqui la primavera i CARPE DIEM!!És bonica aquesta història, oi? És un mite molt antic, dels nostres avantpassats grecs, que els servia per explicar alguna cosa inexplicable: com pot ser que cada any, a la mateixa època i d'una manera eterna, la naturalesa recuperi la vida? Actualment, savis com som, preferim l'explicació científica, que ens sembla més convincent; i hem perdut l'encant per les històries tendres, amenes i fantàstiques. Però resulta que la ciència no aconsegueix de donar reposta als interrogants més importants de la vida (¿per què m'enamoro?¿per què estic trist?¿per què m'agrada una posta de sol?) i, això no obstant, li hem carregat a les seves espatlles el pes del món. Així ens va...Que tinguem sort !!! (text recuperat)