de sobte, damunt les ones ...

Amb tovalloles i destresa havíem aconseguit de posar les nostres filles en un recer improvisat que les protegís del vent que en aquella hora, al pic del dia, bufava a la platja de la Tejita. Havien estat molta estona escarbotant aquella sorra negra, i nosaltres, contemplant-les, pensàvem en l'ampli ventall de possibilitats que tenien davant seu. L'activitat intensa damunt l'arena les havia cansat i a la fi dormien plàcidament. A prop nostre se situaven la resta de banyistes de pell bruna. Al sud de l'illa de Tenerife el sol resplendeix gairebé la totalitat de l'any, i l'afany desmesurat de lucre ha fet erigir enormes edificis enmig de l'erm. Tanmateix, la Tejita manté encara aquella primigènia virginitat que fa possible, per a l'arxipèlag de les Canàries, la denominació de Macaronèsia, és a dir, les Illes Afortunades. De sobte, però, damunt les ones vam descobrir-los: eren ells! Fins aleshores formaven part d'aquell món irreal, imaginari, potser frívol, que perfila cada vespre, del sofà estant, la televisió. Ara, però, eren absolutament reals, de carn i ossos! Distingíem un seguit de caps damunt les quatre fustes d'aquell bot rudimentari. Tots perfectament arrenglerats i amb la mirada fixa cap a nosaltres. Poc després, des del litoral, s'activaria el servei d'emergència i sentírem les primeres sirenes. Un altre bot acabava d'arribar a la costa i calia actuar. Ja se sap: deshidratació, hipotèrmia, desnutrició... Eren setanta-sis persones que s'havien fet a la mar i les teníem allí davant que ens guaitaven amb els ulls fits. Com havien gosat plantar cara a l'Atlàntic! Quina desesperació els impel·lia! Quanta por hi havia en la fonda cavitat dels seus ulls! Quina mirada tan trista! I les criatures! El futur desemparat d'aquestes criatures de sotjar innocent és menys valuós que el de les nostres filles? «Per què?, per què?» ens preguntàvem des de la riba. Se'ns glaçà la sang i ens indignàrem. Vaig sentir la necessitat de revoltar-me i explicar el que estava veient. Diuen que això s'esdevé gairebé diàriament, un degoteig cruel i luctuós. Els mitjans de comunicació en porten el càlcul i publiquen la freda estadística. I encara rai, els que toquen terra ferma! Aquells nàufrags no disposen ni tan sols d'un salvavides on aferrar-se. On és la dignitat humana? Qui busca solucions? Fins quan? Em vingueren a la memòria el grec Sòfocles, el vell Èdip i aquells versos antics declamats ara fa dos mil cinc-cents anys: «Hem de tornar a fer imaginable la justícia en un món tan evidentment injust...» FRANCESC MORFULLEDA. LA LAGUNA (TENERIFE).

en ruta ... ride on !

Estic en ruta ... "àlbum de fotos" . Perquè aquesta està sent una molt bona experiència !

Va de Birres

Estic al pais de la cervesa ! i com a bon amant d'ella cada dia em deixo seduir pel seu encant amarg. Stanobrno es la preferida, bon gust, bon paladar ... per passar-hi bones estones. Txèquia i la seva cervesa, Txèquia i la seva gent, Txèquia bona gent, bon rollo ! Aqui va començar aquesta història d'amor amb la meva rossa, morena i negra. Vull un altre glop d'aquest sabor !

The Sharp End

Hi ha films que no us podeu perdre. Quan sentim a parlar de Sender Films o bé de Big Up productions tenim davant dels nostres ulls produccions documentals d'escalada que marquen un abans i un després. Sempre parlant del FANATIC CLIMBING que ens generen aquestes obres mestres. En aquest cas cal estar ben atents als següents documentals. Si el film de les dues grans productores First Ascent ja va marcar de valent, ara venen The Sharp End (sender films) i l'esperat Dosage Vol.V (big up). Meravelles de l'escalada moderna que cada vegada desperten més noves motivacions.

Taghia i els Bàrbars

Aqui van unes de les ressenyes de l'activitat trepidant que ha assolit Taghia. Quan parlem d'ella, parlem d'un petit-gran paradís amagat de l'Atlas Marroquí. És que ja en són unes quantes les vies que hi han obert bons amics d'escalades. Eus aquí tres de ... verticals, dures i en lliure. Al costat de la clàssica Baraca, la Barracuda i al costat d'aquest la VIA DELS BÀRBARS. Més enllà resseguint el canyo de Tadarate trobem un gran pilar l'African bereber wall aqui se'n hi troben dues la Taghine Cassolane, oberta en solitari i hivernal per en Roger Solé i amb bona vista descobreix a la seva dreta la Tempesta. Després d'una campanya d'incandecència per la vall vermella, ens arriba aquestes ressenyes ! Germans Solé i Genis han fet possible aquests trajectes que tiren pel dret sense manies ni entrebancs !

sobrevolant ...

Em deixo anar, sota els meus peus, el gran paisatge. De vegades somio que volo i m'enlairo molt amunt. Des d'allà dalt puc veure que n'és de petit tot ... i toco de peus a terra, tot i que estic molt enlaire. Com la humanitat veu les formigues? i Univers la Humanitat?