dijous, 24 de febrer del 2011

Que córrega!

L'escriptor valencià Manuel Baixauli ha fet arribar aquest manifest
personal. Que córrega!

per L'hora del Lector el dissabte 19 de febrer del 2011 a les 12:30

Els qui em coneixen saben que deteste el carnaval de la política. Tot
i que intente tindre unes nocions elementals de com va el món, quan
fullege un diari passe molt per damunt les pàgines de política i
m’entretinc, només, en la secció de cultura. Si un dia dedique més
temps a la política és perquè algun fet em crida l’atenció o perquè
m’afecta en la vida privada. La situació dels valencians durant els
darrers anys me l’he mirat, com tants veïns meus, amb preocupació.
Obres caríssimes i innecessàries, sense una demanda social que les
justifique, al costat de mancances en camps tan importants com la
salut i l’educació públiques; creixement urbanístic irracional, que ha
degradat el paisatge i ens ha enfonsat en una crisi de conseqüències
encara imprevisibles; ocultació i demonització de la identitat
cultural i lingüística que ens fa irrepetibles davant del món;
manipulació i degradació dels mitjans de comunicació, hui esclaus del
poder; presidents a qui sospitosament toca, més d’una vegada a l’any,
la loteria, o que fan construir, amb diners de tots, un monument de la
seua pròpia cara, ja de per si horrible; subvencions destinades a
ajudes al tercer món que van a parar, en canvi, a immobles del partit
polític que governa; presidents presumptament implicats en trames
empresarials corruptes... La llista és llarga, no cap ací. En conéixer
cada cas, he reaccionat unes vegades amb ironia, unes altres amb
tristesa, però en totes m’ha vingut al cap una idea llegida a Imre
Kertész, supervivent de l’holocaust nazi i premi Nobel. Ell es
preguntava, referint-se al cim de la barbàrie nazi, com s’havia pogut
arribar a una situació tan diabòlica sense haver-se’n alertat a temps,
i ell acabava responent-se que era perquè havia arribat amb dosis
menudes, dia rere dia, com quan es puja un campanar escaló a escaló, i
de sobte t’adones que ja estàs dalt. Una imatge m’ha fet comprendre
que, a València, ja estem dalt: la dels meus fills mirant una pantalla
buida, negra. Els meus fills miraven cada dia els dibuixos del canal
Super 3. Ahir, mentre els veien, la pantalla es va quedar fosca, i
muda. La imatge dels meus fills mirant el buit em va alertar i em va
fer comprendre que no vivim temps per a la ironia ni la tristesa. És
temps d’actuar. Aquell qui veta l’emissió de canals televisius, en
l’època de la globalització i de la desaparició de les fronteres
informatives, aquell qui gosa envair la nostra vida privada, entrar a
les nostres cases i imposar-nos què hem de veure i què no, aquell
intrús no pot continuar governant en un país que es diga democràtic.
Els qui hem obert els ulls tenim la responsabilitat de fer-los obrir
als qui els tenen tancats o miren cap a un altre lloc. També Hitler va
guanyar unes eleccions; i si va cometre els pitjors crims de la
història fou perquè una multitud còmplice el consentia o mirava cap a
un altre costat.
No es tracta de fer el joc a cap partit de l’oposició, més d’un d’ells
còmplice del que ha passat, es tracta de fer fora els qui manen ara,
els qui ens han dut dalt del campanar i es deleixen per espentar-nos.
Quan es castiga un delicte, no es fa sols per escarmentar qui l’ha
comés, sinó també per advertir els altres perquè no el cometen.
En uns quants països de l’Àfrica, la joventut ha tombat en quatre dies
dictadures que pareixien inalterables. Als mitjans de comunicació
corromputs, han oposat les eines que facilita Internet i un desig
poderós, irrefrenable, de viure en condicions dignes.
Aprenguem-ne la lliçó. Movem-nos. El que ara pareix inalterable ho pot
desmuntar la voluntat del poble. No hem d’esperar que ningú resolga el
nostre problema. Hem d’adreçar-nos als veïns cecs i als veïns
indiferents, hem de fer-los veure el que per a nosaltres és un dilema
d’una obvietat insultant: o Camps o democràcia. No hi ha terme mitjà.
Manuel Baixauli

dijous, 17 de febrer del 2011

MOR JORDI BARRE ...


S'apaga la gran veu de Catalunya Nord

La veu més representativa de la cançó a Catalunya Nord, Jordi Barre,
s'ha apagat avui. Barre, fill d'Argelers de la Marenda, tenia noranta
anys i va començar la carrera artística en una orquestra de ball. A
partir de 1963 va començar a cantar i enregistrar discos, ja en
català. Integrat dins el moviment de la Nova Cançó, Barre va actuar
per tot el país i també a l'estranger. A banda la cançó (és autor de
dos-cents temes i una vintena de discs), Barre va conrear gèneres com
el teatre musical i la creació simfònica. Divendres s'instal·larà la
capella ardent al cementiri de Sant Joan de Perpinyà, i! el funeral es
farà dissabte a la catedral.

Gràcies a la seva significativa carrera i àmplia obra, el 1982 se li
va concedir un Disc d'Or; el 1999 va rebre el premi Joan Blanca a
favor de la defensa del català, i el 1992, la Creu de Sant Jordi.

Ràdio Arrels ha modificat la programació d'avui per dedicar els seus
programes a Jordi Barre.

Nou dècades en nou webs

El cantant rossellonès Jordi Barre, amb una incansable carrera musical
en català des de 1963, s'ha mort a noranta anys. Us oferim, tot
seguit, un resum de les nou intenses dècades de vida de Barre amb un
itinerari artístic i vital a través de nou webs. El recorregut s'obre
amb aquesta biografia, que comença el 7 d'abril de 1920 a Argelers de
la Marenda. I s'hi repassa l'ampli repertori discogràfic, format per
una vintena de discs amb tota mena de cançons i peces, pròpies o no,
versions musicades de poetes (Josep Maria Andreu, Josep Carner, Joan
Cayrol, Jordi Pere Cerdà, Joan Maragall, Jaume Queralt, Joan
Tocabens), cançons per a infants, espectacles teatrals...

En aquest últim apartat, el del teatre, Jordi Barre feia quaranta anys
que s'encarregava de la direcció del Pessebre Vivent de Perpinyà
(vídeo), una obra que es representa cada Nadal amb cançons
tradicionals catalanes interpretades per un centenar llarg de
cantaires.

L'artista també era al darrere d'algunes de les cançons més conegudes
al nord del país, com Parlem català i Els hi fotrem, que s'ha
convertit en un dels himnes oficiosos de l'USAP. Barre havia portat
aquestes cançons per tots els racons dels Països Catalans i espais de
l'Alguer, París, Anglaterra, el Japó...

En reconeixement d'aquesta incansable tasca de promoció de la cultura
catalana dins el Rosselló i fora, el Municipi de Perpinyà va posar el
seu nom a una escola del centre de la ciutat, on té un pes molt
important l'ensenyament musical.

Per cert: si voleu fer un tast d'alguns dels temes del cantant, sols
heu d'accedir al seu MySpace oficial (no el confongueu amb aquest
altre), on hi ha una desena de cançons (la meitat de les quals,
enregistrades en directe), l'agenda de concerts i alguns vídeos com
aquesta biografia comentada per ell mateix.

Un altre vídeo destacable és l'entrevista que NetTV Cat li va fer el
2008, en ocasió de la publicació d'un recopilatori de la seva obra en
tres DVD (espectacles, teatre cantat i cançons).

El diari L'Indépendant, per la seva banda, va publicar l'any passat a
portada un vídeo d'aniversari, que repassava la trajectòria del
dinosaure de la cançó, com el qualificava la Clau.

I el fotògraf Herve Donnezan, finalment, proposa en aquesta web una
col·lecció de fotografies del veteraníssim artista rossellonès.

Enllaç notícia sencera:
http://www.vilaweb.cat/noticia/3849491/20110217/sapaga-gran-veu-catalunya-nord.html

divendres, 4 de febrer del 2011

6 NACIONS

Hola a totes i tots!!

Ja tornem a tenir aquí la millor competició de l'hemisferi nord. Aquest cap de setmana, concretament divendres, comença el 6 Nacions 2011!!
I com no el podrem seguir tot al local de l'ARO mentre fem una cerveseta, un entrepà, etc.
A continuació us passo la programació:

DIVENDRES 4: 20.40 - Gal·les vs Anglaterra 'Partit inagural' (a les 23.15 es repetiex el partit)

DISSABTE 5: 15.25 - Itàlia vs Irlanda
17.55 - França vs Escòcia

22.00 - Barça vs At. Madrid

DIUMENGE 6: 15.40 - França vs Escòcia
18.30 - Itàlia vs Irlanda

19.00 - Madrid - R. Sociedad

Recordeu, el local obrirà portes cada dia 1/2 horeta abans del començament dels partits. La cuina estarà oberta, la cafetera calenta i les neveres a tutti plen!!

I entre partit i partit o quan hagin acabat, futbolin, tertulia, remigio, poker, etc.

RUGBY TOTAL EN BONA COMPANYIA!!!

Uns videos x fer boca. Avui toca els videos d promoció de 2 canals d tv d les illes, l'S4C d Gal·les (el d'aquest any i el d l'any anterior) i la BBC anglesa. Espero q els disfruteu.

http://www.youtube.com/watch?v=51Tx61hAvPE
http://www.youtube.com/watch?v=VhSTxHeJe9U
http://www.youtube.com/watch?v=nT1uAaiu9g8

Ens veiem divendres.
Salut i Rugby!!!