dijous, 21 d’octubre del 2010

ARRELS NÒMADES - Pius Aliberk

«Lara no havia nascut encara i Aya Maria, la meva primera filla, estava a punt de fer els tres anys. A la guarderia, barrejava el català i el castellà amb l’arameu i l’àrab. Resultava especialment graciós, i alhora gratificant, sentir com conjugava verbs arameus i àrabs en frases catalanes o castellanes. Ho feia amb la naturalitat de la flor que s’obre a la rosada. Però als seus ulls preciosos hi restava, sovint, una pinzellada de desconcert. No l’entenien del tot, i ella tampoc entenia per què no l’entenien. Jo intentava explicar-li que les seves arrels interferien en el seu present i l’enriquien. Em preguntava pels avis, i per què no en tenia. Li vaig dir que vivien en un país molt llunyà, però que hi havia un avi que mai l’abandonaria i que es deia Ximxa,
“el déu sol dels assiris”. Li vaig regalar un penjoll amb la figura de Ximxa i, mentre Aya Maria anava a fer-ho saber a totes les seves joguines, jo em vaig posar a escriure qui era i d’on venia el seu pare. A explicar-li per què li transmetia coses que la feien sentir diferent, tot esperant que, quan la vida la rapti del seu món de princeses i papallones, ella mateixa pugui decidir qui vol ser.»

Arrels nòmades és el relat d’una vida a l’Iraq. Els personatges, les escenes, les emocions i els sentiments humans s’evoquen amb una claredat i una força magistrals.
Pius Alibek inicia una incursió, poderosa i prometedora, a la literatura catalana. Fa que l’encís d’Orient es respiri familiar a aquesta riba.

divendres, 1 d’octubre del 2010

Ha mort KURT ALBERT

Aquesta setmana hem rebut la mala notícia de la mort d'un dels mestres que hi ha hagut mai dins de l'escalada. Kurt Albert el pioner del red point, de l'escalada lliure, un filòsof de les parets.
http://www.kurt-albert.de

Kurt Albert -significant ascents and dates
1954
Born in Nürnberg, Germany on 28/01
1968 Started climbing in home Frankenjura
1973 Trip to the Elbsandstein. Opened eyes to potential of free climbing
1975 Development of the Rotpunkt philosophy. The Adolf-Rott-Ged. Weg (VI+) in the Frankenjura was the first route to be marked with a red dot
1977 FA Devil's Crack (VII) & Osterweg (VIII-), Frankenjura
1979 Solo Devil's Crack (VII), Röthelfels, Frankenjura
1980 FA Rubberneck (VIII+), Richard Wagnser Fels, Frankenjura
1981 FA Sautanz (IX-), Frankenjura
1982 FA Magnet (IX-), the hardest route in the Frankenjura
1986 Solo Fight Gravity (VIII+), Richard Wagnser Fels, Frankenjura
1987 FFA Hasse - Brandler (VIII) on Cima Grande, Dolomites
1987 FFA Swiss Route (IX-) on Cima Ovest, Dolomites
1987 Solo Rubberneck (VIII+), Richard Wagnser Fels, Frankenjura
1988 Solo Courage Fouyons (7b), Buoux, France
1988 FFA Yugoslav route (7a+), Nameless Tower, Karakorum
1989 FA Eternal Flame (IX-, 3 points of aid), Nameless Tower, Karakorum
1990 FA Riders on the Storm (IX), Paine Central Tower, Patagonia
1993 FA Stairway to Heaven (IX), Roraima, Venezuela
1994 FA Moby Dick (IX+), Ulamertorsuaq, Greenland
1995 FA Royal Flush (IX), Fitz Roy, Patagonia
1995 FA Fitzcarraldo (VIII+) Mount Harrison Smith, Cirque of Unclimbables, Canada
1996 FA Gelbe Mauer (IX) Tre Cime di Lavaredo
1997 FA Nordlicht (VIII+), Tupilak, Greenland
1998 FA El Condorito (IX), Aguja St. Exupery, Patagonia
1999 FA Vela y Viento (IX-), Aguja Mermoz, Patagonia
1999 FA Hart am Wind (VIII+), Cape Renard Tower, Antarctica
2000 Repeat of Franco Argentine route, Fitz Roy, Patagonia
2000 FA Odyssee 2000 (VIII+, 500m), Baffin Island, Canada
2002 FA on Vampire Peak (VIII+), Lotus Mountain, Canada
2003 Repeat Story About Dancing Dogs (IX/600m) Mt. Poi, Ndoto Mountains, Kenya
2006 FA El Purgatorio (650m/IX), Acopan Tepuis, Venzuela
2007 Expedition to Sablija, Ural, Russia
2008 FA El Nido del TirikTirik (7b/400m) Castillo, Venezuela
2009 FA Hotel Guácharo (7a+/550m) Roraima-Tepuis, Venezuela
FA = First ascent
FFA = First free ascent

Yo no era independentista

Yo no era independentista. Lo escribo así, en español, una lengua en la que fui instruido en tiempos del Dictador y en la que he publicado varios libros y múltiples artículos y con la que me relaciono con gran cantidad de amigos y conocidos. No es mi lengua materna, lo es el catalán, y me siento orgulloso de dominarla. A pesar de la ya mencionada imposición. ¿Un ejemplo? Cuando estudiaba bachillerato, la profesora de biología me hizo salir al entarimado y me preguntó el funcionamiento del aparato digestivo, con los nervios propios de mi timidez, al llegar al punto de hablar del hígado, me salió su designación catalana, “fetge”, y la mezquina profesora me soltó una bofetada.


Yo no era independentista. Siempre he entendido que lo que algunos llaman “problema catalán” es en realidad el “problema español”. La mayoría de los que hablan de lo catalán como de algo problemático lo hacen desde la ignorancia, ellos solamente hablan una lengua. Una exalumna, ahora amiga, hablaba euskera y español, vino a vivir a Cataluña y ahora también domina perfectamente el catalán. Si fuera a vivir a Galicia, seguro que aprendería el gallego. Sin problemas. Por una estricta cuestión de confraternización.


Yo no era independentista. Tenía la ilusión (que, por lo que parece, viene de iluso) de que podríamos abandonar ese suplicio agónico del Estado de las Autonomías y construir un verdadero estado federal. Pero ha sido todo un engaño, un engaño de los políticos, de los españoles y de los catalanes, soy consciente de ello. Yo no era independentista porqué pensaba que los estúpidos tópicos y las nefandas mentiras que vierten sobre Cataluña los medios de comunicación carpetovetónicos, ahora también el Tribunal Constitucional, serían superados por los individuos. Pero demasiados ciudadanos españoles se han aferrado al anticatalanismo más cerril. ¿Dónde están las voces de mis amigos españoles que tantas veces me habían confiado su apuesta por el federalismo, por la España plural?


Yo no era independentista. Y, ¿qué debo hacer ahora? ¿Someterme a los dictados de unos juristas que quieren imponer la lengua única, la España indivisible? Justamente, una vez más, los españoles que hablan una sola lengua se atreven a sugerir —a proponer, a ordenar— que saber más de un idioma peninsular es una pérdida de tiempo, si no una injuria. Wittgenstein decía que con cada lengua comprendemos el mundo de una manera distinta, pero el Estado español se dirige a la uniformidad. Con el silencio de tantos y de tantos ciudadanos que asienten sin pestañear.

Jo no era independentista. Però vaig prometre’m que mai més ningú no em donaria una bufetada per fer servir la llengua amb què els meus pares em parlaven de petit, la mateixa amb què he explicat contes als meus fills, amb què he escrit els meus textos més íntims, amb què he parlat d'amor i de llibertat. Amb mi que no comptin.







JOAN MARIA MINGUET BATLLORI


Doctor en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona.

Professor d'Història de l'Art Contemporani i d'Història del Cinema a la Universitat Autònoma de Barcelona.

President de l'Associació Catalana de Crítics d'Art (ACCA)