dimecres, 25 d’abril del 2007

Llibres


"Voy andando, a veces, la vida va por delante, llevándome y arrastrándome, alegre, dolorosa, inconciente. Otras, abro yo el camino, muy seguro de mi, y elijo mis sendas, y miro, corro, descanso, descubro, y me exalto ante todo lo que hay delante de mi."

Julio Villar, Eh, petrel!

dilluns, 23 d’abril del 2007

El Circ ja ha arribat !


El circ ja ha arribat ! podreu veure'n un àlbum fotogràfic a l'apartat links : ÀLBUM DE FOTOS. Que comenci l'espectacle !!!

divendres, 20 d’abril del 2007

Passe de fotos a Tavèrnoles

Molt bones projeccions les que s'han vist avui a Tavernoles, primerament s'havia de fer el "passe de diapos" a Savassona, però degut al mal temps s'ha fet a l'ajuntament. Hem començat amb les d'en Pep i la Raquel sobre escalades a Sud-Àfrica i les ha seguit en Super MC Furri amb una espectacular passi dels USA, el polivalent del BLOC_WALL, amb referències als grans escaladors que han marcat història. Eus aqui un dels fragments que s'han pogut llegir :
"Considero que la escalada en roca es el mejor y más saludable deporte de todo el mundo. Es mucho más sano que la mayoría; mira el baloncesto, en el que diez mil personas sientan el culo para ver a un puñado de jugadores." John Salathe, 1974

dijous, 19 d’abril del 2007

Filosòfics

Les quatre nobles veritats de Buda:
La primera veritat és que la vida comporta patiment.
La segona veritat és que el patiment és provocat; no es produeix per casualitat.
La tercera veritat és que en podem descobrir la causa i trencar la cadena de casualitats per evitar el dolor. Si se suprimeix la causa, se suprimeix l’efecte.

La quarta veritat (la més important) és que hem de practicar per assolir l’objectiu definit en la tercera veritat.
Buda
Tingueu tanta cura del final com del principi i no tindreu fracassos.
Lao Tsé.
els fusters donen forma a la fusta;
els fletxers, a les fletxes;
els savis, a si mateixos.
Buda

diumenge, 15 d’abril del 2007

FOTOGRAFIES

Fent clic a l'apartat link : ÀLBUM DE FOTOS, trobareu un seguit de projeccions relacionades amb "A-TREP-ART'S". Espero que les disfruteu !

divendres, 13 d’abril del 2007

raó

raó f 1. La raó és la facultat que tenim les persones de pensar, d'examinar-ho tot amb la intel.ligència per fer coses més convenients i evitar els perills i els mals. Es diu que una persona té ús de raó o arriba a l'ús de raó quan comença a fer servir la intel.ligència i a decidir per ella mateixa. 2 La raó d'una cosa és allò que fa que passi, que sigui, que la puguem conèixer i entendre. Si una cosa es fa sense raó, no se sap per què s'ha fet. 3 f pl Les raons són les discusions, les baralles de paraules. Si algú busca raons, és que vol discutir...

dimarts, 3 d’abril del 2007

la primavera


Ha arribat la primavera! Segons els clàssics, els antics grecs i romans, és el dia que la jove Persèfone, raptada per Hades (el déu de l'Inframón), retornava a la superfície de la terra per estar al costat de la seva mare, o sigui, la deessa de la naturalesa Démeter. D'aquesta manera, la mare s'alegrava pel retorn als seus braços de la seva filla, després de sis mesos de separació, i feia esclatar de joia les flors, els arbres i els animals. Al cap de sis mesos, exactament el 21 de setembre, però, la filla retornarà al món dels difunts amb el seu espòs i aleshores la mare s'entristia i la naturalesa es posava a dormir el llarg son de l'estiu i l'hivern. Mentre això no passi, que visqui la primavera i CARPE DIEM!!És bonica aquesta història, oi? És un mite molt antic, dels nostres avantpassats grecs, que els servia per explicar alguna cosa inexplicable: com pot ser que cada any, a la mateixa època i d'una manera eterna, la naturalesa recuperi la vida? Actualment, savis com som, preferim l'explicació científica, que ens sembla més convincent; i hem perdut l'encant per les històries tendres, amenes i fantàstiques. Però resulta que la ciència no aconsegueix de donar reposta als interrogants més importants de la vida (¿per què m'enamoro?¿per què estic trist?¿per què m'agrada una posta de sol?) i, això no obstant, li hem carregat a les seves espatlles el pes del món. Així ens va...Que tinguem sort !!!!

dilluns, 2 d’abril del 2007

Garses al refugi de Torino


Alerta: “garses” al refugi italià Torino ! Tota la vida hem sentit explicar als avis que les garses són uns ocells ben especials. Tenen la característica d’enamorar-se de les coses dels altres i agafar-les, sense pensar què s’emporten ni en el valor del que s’emporten. Doncs bé, amb aquestes quatre ratlles volem presentar-vos una nova espècie d’aquestes aus localitzada exactament al refugi alpí Torino. El passat mes de maig, durant les festes de Pasqua, vam anar a fer la cara nord de la Tour Ronde, en la vessant italiana del massís del Montblanc. La muntanya va donar-nos una d’aquelles satisfaccions immenses en poder arribar fins al pic i gaudir des de l’altura d’una visió corprenedora de la zona: la “Mer de glace”, els “capuchins”, la cresta de Peuterey, etc. I tornàvem cap al refugi amb aquella sensació de plenitud que és una barreja de sentiments a flor de pell i fatiga. Ja sabeu de què estem parlant perquè ho haureu experimentat més d’una vegada. Ara bé, en arribar al refugi, la nostra alegria va fer-se amarga. Ens havien robat tot l’equipatge que no vam portar cap a l’ascensió. O sigui: quatre sacs de dormir “J. Gálvez”, manoples, forros polars i tot el que contenia la funda de bivac que havíem deixat dins el refugi. A les cinc del matí, a trenc d’alba, havíem sortit del refugi i a les tres de la tarda, després d’una jornada realment cansada, hi tornàvem. El refugi, però, aquesta vegada no va ser per a nosaltres un lloc de descans o aixopluc, sinó que va convertir-se en un lloc molt i molt desagradable. De seguida vam fer saber la notícia del robatori al personal del refugi i vam obtenir una resposta absolutament grollera i fora de lloc per part seva. Una bronca ens caigué a sobre i encara no sabem el motiu. Tenim però la certesa absoluta que les garses que vam enamorar-se del nostre material no rondàvem massa lluny i per això, ara que ja no podem fer-hi res, simplement volem advertir a tots els apassionats de la muntanya que cal estar molt atent amb aquestes “garses” tan peculiars del refugi Torino. Potser si llogueu un guia de muntanya allà mateix, feu un bon tiberi i una despesa notable al refugi, convertint la muntanya en un gran parc temàtic o bé, encara pitjor, en un trist centre comercial, no tindreu l’oportunitat de trobar-vos en aquesta situació. Tal vegada, aquestes “garses” només ataquen els joves com nosaltres amb poder adquisitiu limitat i amb un amor cap a la muntanya i la llibertat infinits. Nota.- No tenim res contra les garses. Volíem una manera irònica de dir les coses i elles no en tenen cap culpa. Esperem que sabran disculpar-nos.